El Nan

El Nan
El Nan

divendres, 21 d’octubre del 2011

Gerard Quintana i la falta de medicació

Per a molts la gran polèmica d’aquesta setmana ha estat el fet de que en Gerard Quintana parlés als seus fills en castellà. Des del meu punt de vista, de català compromès amb la cultura d’aquest país i futur votant a favor de la independència quant els polítics perdin la por, crec que aquestes discussions, a part de no portar enlloc, no ens afavoreixen ni com a demòcrates ni com a poble que durant molts anys ha sofert la discriminació de la seva llengua.

Per sort o per desgracia, per raons històriques i també culturals, estem en un país on es parlen dues llengües. Tots els anys d’immersió lingüística han anat molt bé per a què tothom, o si més no una gran majoria, conegui els dos idiomes i molt especialment el català que és el que està en franc desavantatge, i s’ha de continuar així, però el que no es pot fer es envair l’àmbit domèstic. Això ens equipara als que durant molts anys, i inclús avui, intenten fer el mateix amb el català o en d’altres àmbits com el de la religió.
A alguns els serà més fàcil parlar en català i a d’altres en castellà, o potser uns no voldran parlar la llengua de l’altre, però l’important és que s’entenguin. Cadascú amb la seva llengua, sense imposicions. De la mateixa manera que un és lliure d’entrar, o no, en un establiment si creu que no l’atendran com ell espera.
La dona d’en Gerard Quintana, que segons sembla s’ha mostrat a vegades favorable a las tesis independentistes, és de parla castellana, i el mateix Gerard, d’indubtable trajectòria, es fill d’un “gris” (per als més joves cal aclarir que era en nom que rebia la policia que reprimia les manifestacions en temps d’en Franco). Les consideracions culturals sobre la importància d’aprendre una llengua o no, han de quedar en l’àmbit particular i ningú te dret ni tant sols a opinar, sempre que això no afecti d’altri. Segur que la família Quintana ho té molt clar i no han d’anar al psicòleg per aquesta causa.
Potser encara hi ha qui creu que si mai Catalunya guanya la independència serà gracies als vots d’aquells que només parlen català. Què equivocats que estan. Hi ha alguns, que no es treuen la paraula “Catalunya” de la boca però mai han volgut pronunciar “Independència”. Aquests si que haurien d’anar, no al psicòleg, si no al psiquiatre, per què fa temps que se’ls va acabar la medicació.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

El 12 d'octubre i la "quinta columna"

Ha passat un altre 12 d’octubre, aquesta ignominiosa data que tant agrada als espanyol i que va ser l’inici de l’espoli i genocidi dels pobles americans. Se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya de celebrar aquest fets, que van començar fa més de 500 anys i van acabar amb la sortida, amb la cua entre cames, del Sahara deixant empantanegats als seus habitants en un conflicte que encara dura.

Clar que eren unes altres èpoques. Amb l’ajuda de l’espasa i el nom de la creu és van cometre massacres que més tard els historiadors espanyols han manipulat al seu gust intentant fer-nos creure que era pel be dels indígenes. Potser per això, a la que van poder, aquest es van revoltar i van fer fora els conqueridors com agraïment a la cultura i maneres de fer que havien estat imposades per la força.

El escàndol que va representar per a Espanya la forma en que es van perdre Filipines i especialment Cuba va donar nom a una generació, la del 98, però va marcar moltíssims individus que encara avui somien amb el “Imperio”. Quina sort van tenir aquells pobles en el seu moment. Nosaltres encara estem envaïts i molt especialment per quintacolumnistes.