Burgos...Burgos...Burgos...Bressol de Castella, pàtria d’El
Cid Campeador, lloc on, el primer d’abril de 1939, el colpista dictador i
assassí Franco va fer llegir l’últim comunicat de guerra proclamant una
victòria que va sumí Espanya en un dels períodes més negres de la seva
historia, aquest Burgos que, ja en època post-dictatorial, sempre ha estat
considerat “zona nacional”, s’ha revoltat. Però el curiós és que s’ha revoltat
contra els seus. Contra el seu alcalde del PP, el partit que ha governat la
ciutat des de l’any 1983 ha excepció del quadrienni 1999-2003.
L’intent de construcció, per collons, d’un bulevard al barri
de Gamonal, barri on el PP va treure majoria en les últimes municipals, ha
posat en peu de guerra al veïns.
És una prova més del “savoir faire” del Partit Popular. Un
partit que “encabrona” a tothom, fins i tot als que el voten. Com exemple només
cal veure la que han armat amb la llei d’interrupció de l’embaràs.
I és que no poden amagar els seus orígens. El “ordeno i
mando”, els “derechos de conquista”, el “por cojones”, són coses que porten en
el seu patrimoni genètic. Són moltes generacions que han actuat d’aquesta
manera i perquè han de canviar si els ha funcionat bastant bé.
Doncs, bé, en els últims anys s’ha vist la importància de
l’epigenètica, o sigui, com l’ambient i la història de l’individu influeix
sobre l’expressió dels gens. Això provoca canvis ràpids, d’una generació a
l’altra.
Molts d’aquests canvis permeten una millor adaptació
dels essers vius a l’entorn, i així sembla que ho faci la societat humana, però
en el cas del membres del govern, tant local, com provincial, com estatal del
PP, dona la impressió que la cosa funciona a l’inrevés, i que en cada acció,
llei, decret, etc... perdin una grapat de nucleòtids. L’esperança és que quan
això passa l’espècie tendeix a desaparèixer.
