Després d’estar dies queixant-se de la pujada d’impostos del PP, que segons diuen ofega Catalunya, abans d’ahir, a Madrid, CiU va votar favorablement a aquesta pujada. El senyor Sánchez Llibre argumenta que ho han fet per coherència i sense esperar res a canvi. O sigui, com sempre. Aquesta es la coherència a que ens té acostumats CiU des de fa molts anys i així ens va als catalans.
No ens paguen el que deuen, cada dia donen un quart de volta al torniquet que ens ofega, s’emporten 21.000 milions d’euros cada any, volen posar controls a l’acció de l’autonomia, i va CiU hi els dona un altre xec en blanc a canvi de res. O potser han pactat, en secret, el retorn dels papers de Salamanca que falten?. Si ha estat així, quina gran negociació. Sigui com sigui, i tal com diria un dels seus presidents que ara mira cap a la independència: això no serveix per res.
Com ja he dit altres vegades, segurament el problema és meu, que no entenc “l’alta política” que es fa a Madrid, però segurament, una gran part dels catalans tampoc l’entenen. Jo l’únic que entenc és que cada vegada, el polítics d’aquí son més submisos del poder espanyol i han de fer mil i un malabarismes dialèctics per no perdre la cadira. De la pèrdua de poder no cal parlar-ne perquè cada dia pinten menys.
Ah, em ratifico amb allò de que Espanya ens roba i espolia, i em dirigeixo a aquella senyora del Parlament que va prohibir aquestes expressions, perquè ho faci saber al mossos d’esquadra i que em vinguin a buscar. Anirem al jutjat i parlarem de la llibertat d’expressió i del que significa el concepte de prevaricació.
