Les innecessàries declaracions en roda de premsa de la
fiscal en cap de Barcelona, la senyora Ana Magaldi Paternostro, fent de víctima
a l'estil de Fernández Diaz amb el cas de les gravacions al seu despatx, nomes
posen en evidencia la manca de justificacions jurídiques sobre el cas del
judici del 9 N.
En primer lloc destacar que la senyora Magaldi te tot el
dret d' expressar-se com vulgui, fins i tot utilitzant canals als que només
ella té accés. De totes maneres, tenint en comte la seva actuació després del 9
N, quan el fiscal en cap de l'estat, el senyor Eduardo Torres-Dulce, abans de
dimitir per dignitat, es va veure obligat a iniciar diligencies sobre el tema,
i després de veure-la per la tele a primera fila atenta, vigilant, fiscalitzant
més ben dit, l’actuació del seu subordinat el senyor Sánchez Ulled, el fiscal
de confiança de Sánchez Camacho en la conversa de la Camarga, nomes li puc dir
que es tranquil·litzi. Això que l’hi ha
passat va amb el sou, o dit d’una altra manera, amb el càrrec.
Ja entenem que l’estructura jeràrquica de la fiscalia obliga
a empassar-se tot el que manen els de dalt si es vol sortir a la foto, sobre
tot tenint en comte que qui nomena al fiscal general és el govern de torn. De
totes maneres, repassant el vídeo de la sortida de la fiscal del palau de justícia,
cal fer esment i valorar, com va dir el fiscal Ulled en la seva intervenció
final en el judici del 9N, les mirades i
els somriures, en aquest cas dirigits als seus increpadors. A la facultat
ens van ensenyar a valorar la semiòtica de la paraula i de l’escriptura però també
la gestual. La fiscal, segurament coneixedora de la forca i recer que li confereix
el càrrec, va fer gala d’una gestualitat desafiant envers al poc públic
concentrat ja en aquells moments. Qui vulgui pot repassar les imatges aquí.
Comprenc que la fiscal no esta acostumada a aquestes coses,
però les situacions socials varien i, dit amb el màxim respecte cap a la
fiscalia,només hi ha dues opcions, adaptar-se o canviar d’ambient.
