El Nan

El Nan
El Nan

dijous, 12 de desembre del 2013

L’única possibilitat de romandre a Espanya és fent el referendum



Com era d’esperar, a poc de saber-se la data i les preguntes de la consulta per al Dret a Decidir, els mitjans i polítics de costum han començat a vomitar bilis. Això ja ho sabiem, el que no sé és per què estan tant nerviosos si tots acaben dient que la consulta no es farà. Clar que tampoc esperaven que els partits catalans es posessin d’acord amb quina havia de ser la pregunta.
Un altre motiu que els preocupa és la “falta de democràcia dels polítics catalans que  volen aixeca una frontera amb els espanyols i trencar la convivència a Catalunya”. Primer, que hi ha més demòcrata que preguntar a la gent que vol ser i ha on vol anar. Segon, segurament si durant tants segles de domini espanyol la seva actitud hagés estat un altra vers Catalunya, ara no tindrien aquest problema.
Personalment crec que aquest problema el tenen més ells que nosaltres. Poden no donar permís per fer el referèndum, poden apel·lar al Tribunal Constitucional (nomenat per ells), poden fer el que vulguin per impedir que la gent s’expressi lliurament, però que desprès no s’estranyin quan, veien que no es pot votar, s’acabi declarant la independència unilateralment. Deixant votar potser tinguin alguna possibilitat.
I per als d’aquí una pregunta: Que significa exactament ser un estat sense independència? Continuar lligats a Espanya? No gràcies, ja n’hem tingut prou.

dimarts, 3 de desembre del 2013

Marca Espanya: Segona en el ranking internacional sobre corrupció



Cada dia esta més clar que hem de fotre el camp quan més aviat millor d’aquesta merda de país en que estan convertint a Espanya els dirigents del PP.
Que existien organismes duplicats ja fa molts anys que ho sabem. No fa falta que ara presentin cap estudi per demostrar que seria més barat que aquesta duplicitat s’acabés. Ja fa molts anys que no s’entén que encara existeixin ministeris com el de Cultura o el de Sanitat. Tampoc s’entén que hi hagi Diputacions, ni Governs civils, que es donin calés a l’Església, ni moltes altres coses que aquí no ens serveixen de res, bé si, només per tocar els collons.
Que no ens vinguin amb estudis de rentabilitat quan les retallades del dèficit ens les apliquen a nosaltres i ells no s’han estat de res. I a sobre ens insulten.
Després de xuclar tot el que poden i més i de no pagar-nos ni el que ens correspon per llei, ara volen que tanquem serveis com per exemple el cartogràfic o el meteorològic.
Ja fa temps vaig escriure que, iniciat el procés cap a la sobirania de Catalunya, anirien a per nosaltres, per tant el millor era marxar quan més aviat millor, i ja estem trigant massa.
Mentre, Espanya puja amb un DeLorean i amb un “condensador de fluzo” alimentat amb tota la merda que no es va saber netejar durant la transició, retrocedeix decennis arribant a aquella època en que la democràcia era una utopia.
Un govern de mangants i corruptes que només es preocupa de la recentralització de l’Estat, de fer lleis per evitar les protestes que la gent fa en contra d’ells al carrer. Delegades del govern que tot el dia persegueixen a aquells que no penjant al seu ajuntament la bandera que en aquella mateixa localitat ja esta penjada als estancs. Ministres que indulten als poderosos, especialment banquers o companys polítics. Alcaldes del PP que reposen plaques franquistes al seu poble que havien estat retirades fa trenta anys. Quin país es aquest que segons els organismes internacionals ocupa avui el segons lloc, en el món, després de Siria, en el tema de la corrupció. Això és la marca Espanya.
Ja té raó l’economista Xavier Sala i Martin: “Tothom ens explica les desgracies d’una Catalunya independent, però ningú parla de la desgracia de quedar-se a Espanya”
Senyors –per dir alguna cosa- del PP, m’importa més saber el que ha plogut a els Omells de na Gaia (Urgell) que les decisions del seu govern. Només estaré interessat en la meteorologia espanyola el dia en que ploguin osties enceses sobre el carrer Gènova de Madrid.
Ah, i una dedicatòria en nom dels valencians i del Canal 9:  “A fer la ma”

dilluns, 18 de novembre del 2013

Res a canviat al PSOE de Catalunya



Després de la reunió d’ahir del PSOE de Catalunya a ningú l’hi pot estranyar el resultat. Tot ha quedat igual que abans. Navarro i els seus agenollant-se davant del que demana el PSOE espanyol i una part dels dirigents d’aquí dient que votaran el que els hi sembli millor. O sigui, com abans.
No sé el per què de donar tanta importància a un partit que, si en un altre moment havia estat un referent en la política catalana, a hores d’ara té un pes específic bastant baix.  Potser la seva actuació al llarg dels anys l’han portat a aquesta situació. Crec que això s’ho haurien de fer mirar. La davallada continua de votants i el que sembla que els hi depara el futur no és massa benèvol. Insistir a donar cops de cap a la mateixa pedra no sembla massa intel·ligent. Clar que qui té el cul llogat ja es sap.
En quan al PSOE espanyol hauria de recapacitar i per comtes  d’anar contra el sentit democràtic de la societat catalana, potser hauria de tenir memòria històrica i veure que el nombre de diputats del seu partit al Congres de Madrid ha anat sempre en relació directa als parlamentaris que ha tingut a Catalunya.
També és possible  que això ho hagin donat per perdut. En el fons saben que la consulta per la independència és farà.

dimecres, 13 de novembre del 2013

El govern de Madrid i els dibuixos animats



Quan el ministre Montoro ve a Catalunya a explicar que Espanya sortirà de la crisi gràcies a Catalunya a nosaltres no ens diu res de nou. Això ja ho sabíem. El que té collons es que ho digui com si ens fes un favor. És una prova més de que l’únic interès que tenen per Catalunya és per què  els hi traiem  les castanyes del foc de la seva malmesa economia i a la que a nosaltres també ens hi han arrossegat. Una situació econòmica a la que han arribat mitjançant “pelotazos”, tràfic d’influències, lladres, corruptes, comissionistes, cobradors de sobres, etc ... Fa molts anys que Catalunya manté una colla de vividors espanyols que per comtes d’estar agraïts només fan que insultar-nos i intentar retallar els nostres drets com a catalans.
Ja fa uns mesos que el Partit Popular va decidir augmentar la seva presencia a Catalunya. Potser es pensen que així canviarà l’opinió d’una gran part del país, que com es veu a les enquestes, cada dia els estima menys. Sembla que no s’han adonat que la partida ja ha començat hi que diguin el que diguin els polítics, tant els d’aquí com els d’allà, això camina cap a un final que serà la consulta a tots els catalans per tal de decidir el seu futur.
Ja vegades que penso  que el govern de Madrid no pot ser tant inútil. Que potser ho fan veure. Però fixant-me en la imatge de molts d’ells o escoltant les seves declaracions acabo preguntant-me: Que en pot sortir d’una colla de ministres que tenen cara de dolent d’una sèrie de dibuixos animats?. Doncs això.

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Quan no és canvien cromos moltes vegades no s’acaba la col•lecció



Ja ha passat el 12 O i la majoria silenciosa s’ha pogut expressar. Tal i com va dir aquell que entrenava no sé quin equip de futbol “ No hase falta desir nada más”.
Després de que tothom pogués expressar la seva espanyolitat, dues coses han quedat clares. En Ribera l’hi ha fotut la cartera del nacionalisme espanyol a la Camacho, i tots, en general, continuen vivim una realitat que no és la real.
Però al marge d’això s’ha entrat en una altra fase, la del canvi de cromos, i la política no és rés més que això.
Que vagi en compte el senyor Rajoy. Quan un no vol canviar cromos corre el risc de no acabar la col·lecció.