Endavant i a Madrid ja s’ho faran

Malgrat el que ha explicat el govern espanyol, la victòria electoral de “Junts pel si” i las CUP no l’han pogut pair i, com si fos una rabieta de pàrvuls, ordenen al TSJC que acceleri les anades al jutjat de Mas, Rigau i Ortega pel 9 N. Tothom sabia que els acabarien cridant a declarar, però clar, per al PP no era el mateix citar-los abans o després de les eleccions del 27 S. “Si los citamos antes podemos convertirlos en mártires del independentismo”, “Si los citamos después se entenderá como un castigo i les acojonaremos”, deurien pensar.

Sembla que aquests que manen a Madrid encara no s’han donat compte de que a una gran majoria dels catalans, tal i com va quedar reflectit a les eleccions del diumenge passat, cada dia ens la porta més fluixa el que diguin els “poderes del estado”, i molt especialment aquest “estado” dirigit per uns elements que encara no han renunciat a l’herència del franquisme. Només cal veure les lleis que aproven i les seves actuacions.

Després s’estranyen dels resultats electorals del PP a Catalunya i el Rajoy s’enfada quan el Darth Vader de torn, des del costat fosc, l’hi fot la cavalleria per sobre.

Aquí ja fa temps que només tenim una cosa clara, anar endavant i a Madrid ja s’ho faran.

Els peus de fang de Felipe González

S’ha de ser molt indigne per escriure una carta com la que ha escrit Felipe González (observeu que no l’hi precedeix l’apel·latiu de senyor). Indigne i tenir un parell de collons com ja va demostrar quan va crear la major trama de terrorisme d’estat de l’època democràtica: els GAL.

Ara ens vol donar lliçons comparant el procés independentista amb els moviments feixistes i nazis de l’Europa dels anys 30 del segle passat.

No entraré en consideracions històriques que ja s’han repetit prou durant aquestes 48 últimes hores. No nomenaré totes les raons per les que el procés català ha arribat fins aquí, tant sols cal escoltar cada divendres les decisions del Consell de Ministres del Govern Espanyol.  Només faré constar una paraula alemanya amb la que els nazis feien valdre part de la seva doctrina: “liebensraum”, que traduïen com “espai vital” quan realment vol dir “espai afectuós”, i que van utilitzar, fins a 1939, com excusa per annexionar-se totes les regions de parla alemanya (Austria, els Sudets, etc), amb el consentiment d’una Europa afeblida i poruga.

Podria dir: enteneu-me bé, però diré: m’explicaré millor. Aquest “liebensraum” dels catalans fa referència a que ens deixin tranquils. Volem el nostre país per prendre les nostres decisions amb les nostres  possibilitats, tant econòmiques com humanes. Volem un país que no hagi d’estar pendent del TeleNoticies  de cada dia per saber que ens deixant  fer i de quina manera ens insulten si ens queixem. Etc... Ja sabeu el que vull dir.

És un “liebensraum” per tothom. Per tots els que s’hi vulguin afegir ha intentar millorar una societat amb els recursos propis, que segurament serien més dels que tenim ara.

Avui, en Rafael Nadal (el periodista i escriptor) comentava la fotografia estival de Felipe Gonzalez fumant un puro en un vaixell i amb els peus dins de l’aigua: “per fumar un puro s’han de tenir els peus un una base més sòlida” , deia. Si Felipe, i per escriure segons quines coses no es poden tenir peus de fang i tu els tens.

Per cert, avui fa 76 anys que els alemanys van envair Polònia començant la II Guerra Mundial.