El PP ha desembarcat aquest dies a Catalunya. Una provocació
més del govern espanyol, que per una banda envia els avions militars a fer vols
rasants per acollonir al personal rural i per altra ordena a l’armada a que
prohibeixi la sortida a treballar dels pesquers que no porten la bandera
espanyola en lloc ben visible.
La “senyora” Cospedal ha dit que mai han posat en perill la
catalanitat de Catalunya. Que cony sap ella. Segurament el que l’hi explica
l’altra “senyora”, la Sánchez Camacho. Però el que no semblen conèixer és que
ja han fet tard. Ens importa una merda el que facin i el que decideixin. El
camí que ha triat Catalunya no té retorn.
El que està clar és que a partir d’ara veurem com entren, a
ple rendiment, els principis de la propaganda de Goebbels, aquell que durant
els últims dies del nazisme es va suïcidar, junt amb la seva dona, però abans
va assassinar els seus sis fills.
Aquests principis no són una cosa nova. Els ministres del
govern espanyol i la caverna mediàtica de l’ultradreta ja fa temps que els
utilitza, com a bons deixebles d’aquell, anyorat per ells, ministre del III
Reich. Aquí els recordem:
1.- Principi de
simplificació i de l'enemic únic.
Adoptar una única idea, un únic símbol. Individualitzar a
l'adversari en un únic enemic.
2.- Principi del
mètode de contagi.
Reunir diversos adversaris en una sola categoria o individu.
Els adversaris s'han de constituir en una suma individualitzada.
3.- Principi de la
transposició.
Carregar sobre l'adversari les pròpies errades o defectes,
responent a l'atac amb l'atac. "Si no pots negar les males notícies,
inventa'n d'altres que distreguin".
4.- Principi de
l'exageració i de la desfiguració.
Convertir qualsevol anècdota per petita que sigui, en una
amenaça greu.
5.- Principi de la
vulgarització.
Tota propaganda ha de ser popular, adaptant el seu nivell
als menys intel·ligents als que va dirigida. Quan més gran sigui la massa a
convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat
receptiva de les masses és limitada i la seva comprensió escassa; a més, tenen
una gran facilitat per oblidar.
6.- Principi de
l'orquestració.
La propaganda ha de limitar-se a un nombre petit d'idees i
repetir-les incansablement, presentades un i altre cop des de diferents
perspectives però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni
dubtes. D'aquí també ve la famosa frase: "Si una mentida es repeteix prou,
acaba per convertir-se en realitat".
7.- Principi de
renovació.
S'han d'emetre constantment informacions i arguments nous a
un ritme tal que quan l'adversari respongui, el públic ja estigui interessat en
una altra cosa. Les respostes de l'adversari mai han de poder contrarestar en
nivell creixent de les acusacions.
8.- Principi de la
versemblança.
Construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant
els "globus sondes" o "informacions fragmentaries".
9.- Principi de
l'acallament.
Deixar de banda les qüestions sobre les que no es tenen
arguments i dissimular les notícies que afavoreixen a l'adversari, també
contraprogramant amb l'ajut dels mitjans de comunicació afins.
10.- Principi de la
transfusió.
Per regla general, la propaganda opera sempre a partir d'un
substrat preexistent ja sigui una mitologia nacional o complexes d'odis i
prejudicis tradicionals; es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en
actituds primitives.
11.- Principi de la
unanimitat.
Arribar a convèncer a molta gent que pensa "com
tothom", creant una falsa impressió d'unanimitat.
Goebbels també tenia una màxima:
“Una mentida mil vegades repetida es transforma en una
veritat”.
Oi que ens és familiar això?
