Vagi per davant que el fins ara bisbe de Solsona pot fer el que vulgui. Particularment no em calen explicacions de la seva actuació ni recriminaré els seus actes, cosa que ell no feia envers a d’altres persones.
De tots es conegut que quan les malalties no es tracten s’empitjoren. No sé si aquest és el cas del “dimitit” i controvertit membre eclesiàstic com algú ha deixat a veure. Tampoc es coneix si ha plegat o l’han fet plegar, això són coses de l’Església i el seu obscurantisme al que té acostumats els seus feligresos (així els hi va). El que sembla clar es que aquest embolic que va creixent potser serà digne de ser portat a la televisió per alguna productora.
Tot això m’ha portat a la memòria el cas del sacerdot catòlic francès Urbain Grandier, al segle XVII, especialment des de que s’ha conegut que, amb ànim d’ajudar, algú ha suggerit la possibilitat de que l’ex-bisbe Novell es sotmeti a un exorcisme.
Seria llarg d’explicar aquí el cas del mossèn francès que dirigia una parròquia a la població de Loudun. La seva bona planta, les seves diatribes amb altes personalitats del clergat d’aquell temps (època del cardenal Richelieu), els seus amors entre les feligreses, tant solteres com casades, i molt especialment la negativa que sempre va tenir per Joana dels Àngels, la mare superiora del proper cenobi de les Ursulines, el van portar a morir cremat a la foguera després de innumerables tortures per tal de provocar l’expulsió del dimoni del seu cos i del de les religioses del convent. Segons els jutges eclesiàstics, Grandier s’havia valgut d’arts de bruixeria per introduir el dimoni en els seus cossos.
La realitat va ser molt diferent. La superiora, que després de patir una greu malaltia durant la infància va quedar encorbada i poc desenvolupada, va tenir un atac de banyes en veure que el mossèn ben plantat era la nineta dels ulls de les germanes del convent, mentre ell declinava tota relació, que no fos espiritual, amb ella. Això va provocar la denuncia de Joana a les autoritats que van iniciar el processament de Grandier.
Pels interessats en el tema us remeto al magnífic llibre d’Aldous Huxley “Los diablos de Loudun” i al no menys interessant film de Ken Russell “The Devils”, del 1971, per la que molts catalans van fer cua al cinema de Perpinyà ja que no es va estrenar a l’Estat espanyol fins varis anys més tard.
Si es vol profunditzar més en el tema cal llegir: “Soeur Jeanne des Angel, supérieure des ursulines de Loudun; autobiographie d’une hystérique possédée, d’après le manuscrit inédit de la Bibliothèque de Tours”, on els doctors G. Legué i G. Gilles de la Tourette, fan una revisió històrica d’aquest cas i una memorable descripció de el que en aquells temps era conegut com histèria. Tot això prologat pel no menys conegut doctor Jean Martin Charcot, considerat un dels pares de la neuropsiquiatria.
Bisbe, vostè a la seva, sense oblidar que al Bages hi ha bons hereus de la disciplina que van iniciar els doctors abans esmentats.
