Ahir eren els jutges i avui són els fiscal els que es
queixen de les manifestacions al davant del Palau de Justícia. I es que tenen
la pell molt fina. O sigui, ells poden fer el que vulguin i els “súbdits” hem d’estar
callats.
Ja sabem que molts dels que manen, tan pertanyin al poder
legislatiu, executiu com judicial, els hi agradaria viure al segle XVII, abans de
que Charles Louis de Secondat (baró de Montesquieu) hagés nascut, o en alguna
república bananera governada per una oligarquia de la que ells formessin part.
Però mira, han tingut mala sort i els ha tocat ocupar un lloc en aquesta societat del segle
XXI i en un continent, on malgrat moltes mancances, encara es pot discrepar del
poder.
Parlen de sentir-se pressionats. Doncs molt fàcil, no haver
posat la querella contra el 9 N.
Parlen de la independència judicial. Doncs que la demostrin.
De moments els fets els hi van en contra, i no per la querella del 9 N, si no
per tota una sèrie de comportament que a qualsevol país faria caure la cara de
vergonya (militància política del President del Constitucional, jutges designats
pel cas Gürtel, etc...).
I en quan als fiscals només cal repassar la història dels esdeveniments
des de la nit del 9 N i s’arriba a la conclusió de que han actuat, donat que es
un estament jeràrquic, per ordre del ministre de justícia, o sigui, del govern del
PP. Cal recordar que el aleshores fiscal general, Eduardo Torres Dulce, després
de veure’s obligat a posar la querella va dimitir.
En definitiva, si tenen picor que es gratin. Nosaltres
portem molts anys fent-ho.
