Mas i el conte de Pere i el llop

Per molt que el president Mas vagi proclamant, en revistes foranies, la possibilitat de que Catalunya sigui independent, el que compte és el que es fa a casa, i aquí el que es fa es pactar amb el PP.

No sé fins a quan estan disposats el dirigents de CiU a que el PP els hi eixampli el cercle d’amistats. Ja fa temps que vaig escriure que la senyora Sánchez Camacho aniria cargolant allò que no sona dels convergents, i mentre, per una banda, el president Mas proclama el futur sobiranista de Catalunya a l’estranger, per l’altra apaga el Canal Internacional de TV3, permet reduir la publicitat de les emissores de la “Corpo” i redueix la subvenció al memorial Democràtic, entre altres coses. Tot sota el dictat de la dirigent del PP.

Ja fa dies que el president Mas va dir que s’havia d’establir una relació fluida i de confiança mútua amb el PP de Madrid. Però només cal veure l’actuació del seus ministres durant les últimes setmanes. Han obert el sarcòfag de les essències i només fa pudor de ranci. Si segueixen així potser tornarem a la foscor de l’Edat Mitja.

Encara no n’han tingut prou els convergents, que sembla que no sàpiguen que amb aquesta gent no es pot anar enlloc?. Després de tants anys que s’ha aconseguit mentre han tingut majoria a Madrid?.

Ells van a la seva i ho tenen molt clar. Els catalans hem esperat masses anys a actuar, i això es com el conte de Pere i el Llop. Els polítics d’aquí porten anys parlant de la desafecció, de que si no ens donen el que es nostre farem això o farem allò altre. Però a Madrid només veuen paraules i cap fet. I ells segueixen a la seva. I així ens va.

Potser caldria acabar com el conte.

La vaga de TMB i el Mobile World Congress

Potser un any enrere hagués pensat que la vaga dels treballadors de TMB durant el Mobile World Congres era una bogeria, però l’evolució de la situació durant aquest últims mesos i veien el que pot arribar, crec, no només que estan en el seu dret, si no que aquestes són les actuacions que fan falta per defensar-nos del abusos de la classe dirigent financera recolzada pels polítics. De res serveix que es tallin carreteres o carrers, o que uns quants milers de persones es manifestin davant del Parlament o en una plaça. Això als polítics no els preocupa gens. Ells, si fa falta es desplacen en helicòpters que a sobre paguem nosaltres. És per això que s’ha de picar allà on fa mal, i aquesta vegada crec que els treballadors de TMB l’han encertat.

Quan se’ns apugen els impostos, s’encareixen els serveis bàsics, i ens retallen el sou, i la sanitat, i l’educació, i els serveis socials, i s’abarateix l’acomiadament, als polítics no els preocupa si es pot o no pagar l’hipoteca o senzillament menjar calent cada dia. Es per això que considero plenament en el seu dret, als treballadors que volen fer vaga els dies de l’esmentat congrés.

Diuen que aquesta no es la manera de sortir de la crisi. Una crisi que no han generat els treballadors. La gent comença a estar molt farta de tota aquesta historia. S’ha arribat a un punt que potser perquè les coses s’arreglin cal acabar d’espatllar-les del tot.

Torna la "Formación del Espíritu Nacional"

Temps els hi ha faltat als del PP per retirar l’assignatura d’Educació per la Ciutadania i canviar-la per un altra que es dirà “Valores constitucionales” o alguna cosa així. Diuen que d’aquesta manera no s’adoctrinarà als nens. Que així tindran més llibertat. Segurament serà la mateixa llibertat que volen donar a les dones per decidir si volen interrompre el seu embaràs o no.

Ja m’imagino els capítols d’aquesta nova matèria: “El buen español”, “La bandera”, “La Carta Magna: un tesoro”, “El concepto de Patria”, “La unidad nacional”, “Estado e Iglesia, un binomio perfecto" i per acabar dos apartats de gran importància: “Grandes hombres de la historia de España”(Don Pelayo, Guzmán el Bueno, El Cid, los Reyes Católicos, Felipe V, Moscardó, Millán Astray, Franco, Fraga, Aznar...), i un altre: “Gloriosas gestas españolas” (Covadonga, El cerco de Sagunto, El Alcázar de Toledo, La batalla del Ebro, La liberación de Perejil, etc.).

Tot això en front d’una assignatura que el que promulgava era la igualtat de tothom, fos quin fos el seu color de pell, les seves creences o la seva classe social, o sigui, el que diu la Declaració Universal dels Drets Humans.

Però clar, que es pot esperar de la gent que vol posar a la presó als que intenten esbrinar els crims de guerra del franquisme?