El Nan

El Nan
El Nan

dimecres, 28 de setembre del 2016

Mentrestant, Catalunya “narinant”



Els fets que aquesta tarda estan succeint a la seu del PSOE, a Ferraz, no sé si equiparar-los a la “nit dels ganivets llargs” o a la dels “vidres trencats”. Potser una mica de cada. Els que si és segur és que hi haurà cadàvers polítics i que s’han fraccionat coses que costaran molt de refer.
Particularment em preocupa molt poc com acabi aquesta història dels socialistes. Des de pocs mesos després del 15 de juny de 1977 van desaparèixer de les meves alternatives electorals. Més tard, i des de Catalunya, el seu vassallatge amb les directrius de Ferraz, l’incompliment dels compromisos electorals, els comentaris despectius sobre Catalunya per part de “barons i gerros xinesos” (F. González dixit) i, durant els últims anys, la seva indefinició i l’intent de vendre una moto que no és pot comprar sobre el procés català, han reduït el PSOE a Catalunya, a ser un partit residual com el PP, però amb una deferència: el PP sap que no necessita treure bons resultats a Catalunya per manar a Madrid, el PSOE, si no guanya a Catalunya no mana a l’Estat.
Avui, una sèrie d’aquest “barons”, des de la seguretat que dona la cadira en la que estan asseguts i molt especialment per la por a perdre-la, han dut a terme una maniobra que, vista des de fora, s’assembla molt a una traïció. Si més no aquí es podria validar aquella famosa frase de no sé qui: “Señor, guardame de mis amigos que de mis enemigos ya me encargo yo”.
Tots coneixem els detalls de com s’ha arribat fins aquí. Que cada un tregui les seves conclusions. Ara caldrà veure les conseqüències d’una jugada que acabi com acabi segur que reportarà canvis importants, tant en la cúpula del partit com en l’electorat. Que ningú s’estranyi si dins de poc temps el PSOE s’ha transformat amb el que ara és Iniciativa, o sigui, en res.
Mentrestant, Catalunya “narinant”.