Des del dimecres passat, onze de setembre, només sentim
parlar de xifres. Que si vàrem ser tants o quants, que si el nombre d’assistents
ha estat falsejat a la baixa per tal de desmoralitzar els independentistes i
afavorir les tesis del govern espanyol, que si tal i que si qual. No sé si va haver-hi
sis-centes mil persones -pel que vaig observar després a les imatges aèries-
possiblement hi hagés més gent, però el que si sembla és que va haver-hi indicis
de que la xifra real es volia amagar. A diferència d’altres manifestacions
quants helicòpters es van veure volar?: un de la policia. El tancament, des del
dia abans, de l’espai aeri sobre el recorregut de la manifestació es va fer per
alguna cosa, i que no vinguin amb el tema de la seguretat.
Un altra senyal que aixeca sospites sobre aquest tema és la
total falta de xifres donades per la delegació del govern espanyol o pels
partits unionistes, que ve a ser el mateix. A tots ells ja els hi anava bé les
dades donades per la Guardia Urbana de Barcelona, ara sota el paraigües d’Albert
Batlle, membre d’Units per Avançar, partit que és defineix com a catalanista
però contrari a la independència.
En realitat no té cap importància la xifra d’assistents el
passat dia onze, cent-mil més o menys. Segons aquestes dades alguns les aprofitaran
per dir que això de la independència s’acaba per justificar els seus interessos,
altres intentaran convèncer de que aquest no és el camí i altres manipularan altres
excuses, però el cert és que l’única xifra valida és la del dia de les eleccions.
Allà és on es demostrarà l’estat de la situació i aquesta és
la que val i on nosaltres tenint la força. Serà aquell dia quan podrem
contar-nos de veritat i dir als partits que ja n’estem tips de tantes
collonades. Som nosaltres que els podem esborrar del mapa polític, o no.
