El Nan

El Nan
El Nan

diumenge, 23 de setembre del 2012

Ahir vaig tenir un malson



Estava mig endormiscat al sofà de casa gaudint de la dolça sensació que produeix el veure les noticies de la tele després de dinar, quan a la pantalla va parèixer una imatge desenfocada, descolorida, com si fos dels anys 50 del segle passat. Era una imatge grotesca, com la caricatura d’un esperpent, com un bust parlant, rígid i el que només se l’hi movia el llavi inferior sota un bigoti quasi hitlerià. Amb una veu d’ultratomba no parava de parlar de la unitat d’Espanya i amenaçava, amb tots els mals, a aquells que intentessin el seu trencament.
De sobte em vaig despertar i, tot donant-me mitja volta, li vaig comentar a la meva companya el mal son que havia tingut. “No ho has somiat. És que han passat unes imatges de l’Aznar”, em va comentar ella.
Vaig continuar dormint. Per molt que insultin o amenacin aquesta gent ja fa molt temps que no em treu la son.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Monarquia no democràtica. Monarquia il•legítima



El rei ha publicat una carta en la seva web fent referència a la qüestió independentista catalana . Només cal veure quins partits l’hi han donat recolzament i quins no. D’altra banda, i dedicat a tots aquells que sempre tenen la constitució espanyola a la boca, se’ls hi podria preguntar: “Qui és el rei per opinar sobre temes polítics?”. Segons la Carta Magma no ho pot fer.
Tot i el cas de que el rei tingués “legitimitat constitucional” per donar la seva opinió sobre certs temes, aquesta cau pel seu propi pes ja que el que no és legítim és la institució que representa. O és que la monarquia espanyola ha estat escollida democràticament?
Ja sabem que ens esperen temps difícils. Ens insultaran (encara més), ens voldran fer por, ens posaran tot tipus de traves etc..., però ni cas. Els catalans ja hem triat un camí, i ningú ens ha de desviar.

dijous, 13 de setembre del 2012

Amb Espanya només s’ha de parlar per dir-li adéu



Ja ha passat l’11 de setembre i pel que s’està veient a Espanya no han entès res, com era d’esperar. Ja no valen els pactes fiscals, ni els règims especials, ni res de res, si s’ha arribat fins aquí es per què es vol la independència i punt.
Algú creu que encara que s’arribi a un pacte fiscal, els polítics espanyols deixaran d’insultar Catalunya i als catalans? Això sempre els hi ha donat vots, i continuaran igual. L’única manera d’acabar-ho es marxant. Quan vegin com queden potser callaran.
El PP pràcticament no ha obert la boca. És por o no sap que dir?, com sempre li passa amb el seu màxim dirigent, i el PSOE diu que potser s’haurien de recuperar alguns aspectes que el Tribunal Constitucional va retallar entre “corrida” i “corrida”.
Ara ja és tard. Haver-ho pensat abans. O és que es pensaven que la gent no te un límit?. I la gent a dit prou.
Nosaltres, democràticament podem marxar. Espanya, fidel a la seva tradició pot enviar els tancs. Ha veure si tenen collons.
L’única cosa que hem de parlar amb Espanya és per dir-li ADEU.

dilluns, 3 de setembre del 2012

Canvis al PSOE de Catalunya i l'11 de setembre



El PSOE de Catalunya a fet canvis en la seva cúpula. Deixant al marge les consideracions al respecta, el senyor Navarro, referint-se a la propera manifestació de l’11 de setembre, a dit que: “aquesta ha estat convocada per una organització excloent i per tant ells no hi poden anar”. Si senyor Navarro, tant excloent com quant vostès només fan el que els hi mana el PSOE espanyol. Tant excloent, i això és vàlid per a quasi tots els partits polítics, com fer neteja de qualsevol pensament que no quadri amb les directrius del PSOE espanyol. Tant excloent com dir que el que s’ha de demanar es un pacte fiscal però que no és un pacte fiscal, si no que és una altre cosa que sembla un pacte fiscal però no ho és.
Un altre frase contundent a estat: “El problema d’aquesta manifestació és que no l’han convocat els partits polítics”. Doncs si que és un problema, i molts especialment per als polítics, perquè una vegada més la societat els ha deixat amb el cul a l’aire, donant a entendre que només es pot avançar actuant al marge dels partits.
Senyor Navarro, particularment m’importa ben poc els canvis o les actuacions que facin en el seu partit i en d’altres. Ja s’ho faran. De moment sembla que l’únic que sacseja la societat és la pròpia societat. L’anquilosament dels partits ha portat a la momificació de la política.