Davant l’imminent estrena de la vuitena i última temporada
de Joc de Trons, i donat que la primera entrega d’aquesta sèrie va ser al 2011,
vaig decidir de fer una revisió des del principi de la telenovel·la
principalment per dos motius: primer perquè els que ja tenim una edat comptem
amb una memòria més voluble, segon per l’enrevessada trama de personatges,
llinatges familiars, castells, ciutats, territoris i collonades diverses.
Durant varies setmanes he anat veient capítols a la vegada
que consultant un interessant wiki que ens il·lumina àmpliament sobre tots els
fets de la complexa història de George R.R. Martin. Durant el desenvolupament
de la trama un pot anar fent analogies amb moments viscuts, tant passats com
presents. Els Lannister són equiparables amb “aquells”, i els Stark amb els
“altres”, etc..., però en arribar al capítol sisè de la quarta temporada es
descriu el judici a Tyrion Lannister, acusat falsament d’assassinar al seu
nebot, el rei.
Veient el desenvolupament del procés que s’exposa en la
ficció, es com si s’experimentés un bany de realitat: Tyrion és sotmès a unes
acusacions falses només suportades per probes i testimonis manipulats que es
presenten davant d’un tribunal que l’únic objectiu es assedegar un afany de venjança
contra una persona que el delicte que ha comés és ser i pensar diferent.
En aquest relat Tyrion demana un combat per Justícia divina,
o sigui, que dos paladins, un designat pel denunciant i un altre pel l’acusat,
s’enfrontin per tal de dirimir qui té la raó.
Els duels per Justícia Divina provenien del dret germànic i eren
freqüents a l’Edat Mitjana. Feien
referència a que tot allò que no poguessin solucionar les lleis dels homes i
havia un Ser superior que ho resoldria.
Wagner, en el seu Lohengrin, escenifica magistralment el
duel entre el Cavaller del Cigne i l’infame comte Friedric de Telramund, qui
acusa falsament a Elsa de Brabant de la mort del seu germà petit.
Al segle XIII, la mateixa església va començar a posar fi a
aquest tipus de judicis. Potser ja veien que la justícia impartida per aquest Ser
superior no sempre era del seu grat o dels poderosos amb qui sempre s’han recolzat.
Avui comença un judici on les similituds amb el de Tyrion
Lannister són més que evidents. Les garanties processals són pràcticament les
mateixes i el elements que intervenen també, tant si és fa referència al
tribunal, als testimonis o a les probes. Potser l’única diferència sigui que es
retransmet per televisió. Ja ho va dir una ministre del govern actual: “más transparencia que verlo por la televisión
es imposible”, com excusa de que no es concedís l’assistència d’observadors
internacionals a la sala del judici.
Els que, encara que fa anys, vàrem llegir alguna cosa sobre semiòtica
i teoria de la imatge, sabem amb quina facilitat es poden manipular les imatges,
sense entrar en d’altres consideracions, només amb la realització. Segurament s’ha
triat un Ser superior, i de confiança, per encarregar-li aquesta tasca, però no
estaria de més que un cavaller amb armadura i espasa d’acer valiri deambulés pels
voltants del suprem.
