TV3, Canal 9 i el govern de Camps

Si algú creu que les converses entre Artur Mas i Francisco Camps serviran per a què TV3 es pugui veure al País Valencià, va molt equivocat. Al PP de Valencia no li interessa per a res solucionar aquest tema, tot al contrari.

D’una banda els valencians es donarien compte de la poca qualitat i professionalitat de la seva televisió autonòmica. Que m’expliquin quin és el reconeixement internacional a aquesta cadena?. Quans programes de producció pròpia han estat premiats?. D’altra coneixerien, de manera menys sectària, les implicacions dels seus governants amb els casos de corrupció que els esquitxen, i clar, això no interessa.

Però no només això. També perdrien una bona oportunitat d’anar contra tot allò que és català, no fos cas que els seus súbdits es donessin compte que entenen perfectament una televisió que els hi arriba de Catalunya i poguessin pensar que el català i el valencià són la mateixa llengua.

En el camp de la reciprocació ja fa temps, des de l’època del conseller Tresserras, que TV3 manté un canal lliure per a què pugui ser utilitzat per la televisió valenciana (Canal 9), però és la Generalitat Valenciana la que no vol aprofitar-lo. Avui, el ministre del ram, ha dit que aquest és un tema que no depèn de Madrid, i que han de solucionar les dues comunitats autònomes, o sigui, el contrari del que sempre ha dit Francisco Camps. És per això que crec que de res serviran les converses quan des de sempre s’ha vist que el que falta és voluntat política per arreglar les coses.

De dignitat i agressions

Potser si més gent actués com ho va fer l’entrenador del Girona F.C., en Raül Agné, a Osca l’altra dia, ens aniria més bé. Són masses anys de buscar punts d’enteniment amb Espanya, de intentar fer pedagogia del que és Catalunya més enllà de l’Ebre, de calibrar el to de les paraules per no molestar, en definitiva d’anar a remolc. Ja fa temps que es van donar compte que els hi sortia gratis el fotre canya a Catalunya. Han anat tensant la corda i com que aquí, qui ho havia de fer no deia res perquè no s’enfadessin, doncs anàvem acotant el cap.

Gestos com el d’Agné dignifiquen la persona i Catalunya, tot hi que ell és aragonès, de la Franja. No ens podem deixar trepitjar més. S’ha de plantar cara. La societat civil ja ha donat diverses passes. Que han fet els polítics catalans?. Són els primers en apuntar-se a la capçalera de qualsevol manifestació però es van diluint pel camí, i al final res. Per una cosa o per l’altre sempre diuen que “ara no és el moment”. Doncs amb la que està caient ja em diran quan és el moment.

No estem parlant de violència, senzillament d’actuar, de fer la nostra sense pensar en el que diran o en si els hi agrada a no. S’ha demostrat que fem el que fem no els hi agradarà. Doncs que ens enviïn la cavalleria si tanta raó tenen.

El que esta clar és que s’ha de prendre l’iniciativa i quan una societat pren o dona a entendre accions que el seu govern no recolza, alguna cosa està fallant.

Donem la independència a Espanya

Cansa molt escoltar cada dia el mateix. Després de la reunió del President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, amb Zapatero, els espanyols ja han tornat a posar el crit al cel. Que si tenim privilegis, que si som insolidaris, etc., o sigui, la mateixa cançó de sempre. Crec que fa anys que portem una política equivocada amb això d’Espanya. Potser ha arribat el moment de canviar de tàctica.

A tots aquest il•luminats de la política espanyola, que saben perfectament el que aporta Catalunya a l’estat i el que aporten les seves comunitats, però no ho volen reconèixer en públic per una simple estratègia electoral, els hi proposaria que s’independitzessin de Catalunya. Per si no m’he explicat bé: donem la independència a Espanya. Seria viable aquest país sense Catalunya?.

Segur que tot això ja ho saben, al igual que saben que molta gent de les seves comunitats que ara espera el subsidi mensual com el “manà” bíblic sense preocupar-se de res i fruit d’una malentesa solidaritat interterritorial, s’haurien de posar a treballar.

Pot semblar una utopia, però on està escrit que tant sols els estats poden concedir la independència d'una part dels seus territoris? Perquè no pot ser al contrari?. Ja sé que sortiran els de sempre amb la Constitució per davant, cap problema, els hi regalem, que se la quedin, nosaltres ja farem la nostra.