El Nan

El Nan
El Nan

dilluns, 21 de desembre del 2015

I ara que?. Doncs, ja s’ho faran



I ara que?, es preguntaven avui tots aquest comentaristes polítics que treuen el cap per les pantalles, parlen per les ràdios o escriuen als diaris. La complexitats dels resultats electorals d’ahir es veu que preocupa a molta gent, especialment al que intentant viure d’això.
Molts, especialment els polítics dels dos gran partits espanyols, acostumats a viure instal·lats en la comoditat del bipartidisme, en el “ara mano jo i després manes tu”, s’han vist arrossegats per la dinàmica dels seus actes. Molt especialment el PP, que amb la seva majoria absoluta en els quatre últims anys, no s’ha dignat a parlar amb ningú. Per què?, si tenia del seu costat la força del decret llei.
Ahir el President del govern espanyol en funcions demanava col·laboració als altres partits per formar nou govern, ja que la seva formació política, el PP, ha estat la que ha tret més escons. Avui, un fracassada de la política, en aquest cas catalana, Alicia Sánchez Camacho, apel·lava al sentit d’estat per que els ajudessin a portar a terme la formació de govern.
El PP ha guanyat les eleccions en nombre d’escons, però la seva solitud és astronòmica, o potser com va dir un dels seus ministres, sideral. Ja els veig vagant per l’espai, no sé si pels segles dels segles o només fins a les properes eleccions.
Espero que ara pateixin una bona cura d’humilitat que els hi faci purgar l’autisme que han demostrat durant l’última legislatura. Qui no vol fer amistats que no demani favors.
En definitiva, i tenint en compte que el que passi a Espanya es problema seu, doncs, ja s’ho faran.