Felipe VI: “Moltes gràcies”

Després d’escoltar el discurs del nou rei Borbó m’ha quedat la mateixa sensació que quan Miquel Iceta va dir que es presentava per dirigir el PSOE de Catalunya i el grau de renovació que això significava.

La col·lecció de tòpics ha estat la mateixa de sempre. Ha estat com un festival Tom i Jerry però sense gràcia. El Borbó pare podia haver fet aquest mateix discurs fa 20 anys hi hagés quedat igual de be. O sigui, que l’hereu no ha dit res de nou i després de fer un panegíric de les diverses llengües de l’Estat Espanyol, ha acabat el discurs amb un simple “moltes gràcies” en català, eusquera i gallec, com una premonició de tot el que es pot esperar en el camp del reconeixement cultural i identitari de tot el que no és espanyol.

I és que crec que el tema a debatre no és si Espanya ha d’optar per la monarquia o la república. Fer fora la monarquia per caure en mans d’un president de república de dretes o més ben dit d’ultradreta, com alguns estant fent mèrits, demostra que la qüestió es centra en seguir el nostre camí independentment dels espanyols, i quan més aviat millor.

El rei d'Espanya, el Borbó Juan Carlos I, abdica

El rei d’Espanya ha abdicat.

Primer una reflexió: Ja era hora

Tot seguit de conèixer la noticia he sortit al carrer a copsar l’ambient que es respirava entre la gent. No hi fet cap pregunta, només hi parat l’orella i he escoltat.

No és parlava d’altra cosa. La gent esta molt preocupada pel nova llei orgànica que ha d’aprovar el parlament i que marca la constitució en casos com aquest. La gent discutia entre si ha de continuar la monarquia o s’ha d’instaurar la república. En cas de que guanyi la monarquia si el ara príncep ho farà bé. Quin serà el paper del rei sortint. Serà com el cas dels dos Papes. Vaja, tot un neguit el que es respira al carrer.

A la gent ja no l’importa no poder pagar l’hipoteca, no arribar a fi de mes, cobrar sous de misèria, que l’hi baixin les pensions, que l’hi retallin l’ensenyament i la sanitat, que els facin fora de casa mentre els bancs cada dia tenen més beneficis, el cas Urdangarin, les caceres a Botswana, les Corines diverses, el cas Gürtel, el cas Barcenas, resumint, tots els casos de corrupció, especialment del PP i el PSOE, les portes giratòries, el desprestigi de les institucions públiques, etc...

Desprès una pregunta que deixo a l’aire: I que?