“Esperanza Aguirre ladra, luego cabalgamos”

Potser aquest membre de l’ultradreta disfressat de demòcrata que és Esperanza Aguirre hagi volgut llençar una cortina de fum sobre molts dels problemes de la comunitat que dirigeix, però no hi ha dubte que el seu pensament va per on ella s’ha expressat.

Jo que no tinc, ni vull, per què ser políticament correcte, crec que el que voldria és promulgar una llei que obligués a tots els que no ens sentim espanyols, a postrar-nos davant d’aquell gran drap que hi ha a la Plaza de Colón de Madrid, que va fer penjar un  bufanúvols envanit, malalt de megalomania de gran estadista.

Alguns, pocs, membres del seu mateix partit, s’han afanyat a desqualificar les declaracions d’Aguirre, però la majoria, especialment els del PP de Catalunya les han intentat justificar. “Esperanza Aguirre va estar votada democràticament per molts milers de ciutadans”, a dit  el senyor Enric Millo, portaveu del PP de Catalunya. Si, senyor Millo, te raó, però en Hitler també va guanyar les eleccions democràticament.

De totes maneres, m’encanten aquestes declaracions. Cada vegada generant més rebuig cap a Espanya i més independentistes.

Aquí es podria fer un retoc a aquella frase, atribuïda a diferents autors, que diu en espanyol: “Ladran, luego cabalgamos” i convertir-la en “Esperanza Aguirre ladra, luego cabalgamos”

De Goebbels a Cioran

No es pot permetre de cap manera que un xitxarel·lo sortit de qualsevol escola de negocis insulti a la gent que recolza la campanya de #novullpagar pel sol fet de ser, com ell mateix s’autodefineix, “propagandista en cap” del govern de CiU. Ja sabem que l’agraïment pels càrrecs que s’ocupen s’han de pagar, però generalment, voler ser “més papista que el Papa”, com és diu col·loquialment, no acostuma a acabar bé.

Dir que anar contra la Caixa és anar en contra de la independència de Catalunya, és conèixer i aplicar els Principis de la Propaganda atribuïts a Goebbels, ministre de l’Alemanya nazi.

No hi ha dubte que aquesta entitat bancaria no té tota la culpa del que passa amb els peatges de les autopistes. Senzillament s’aprofita de l’ocasió, ja que té al polítics agafats per on no sona, donat el deute d’aquests amb els banc i caixes. I aquí s’hi poden incloure altres partits i altres bancs i altres caixes.

 A aquest element amb cara de nen de casa bona caldria recordar-li que d’aprenents de Goebbels a CiU ja n’hi ha agut d’altres que es dedicaven a fer videos, i tots han acabat fora de la política. El mateix partit els ha apartat quan ha vist que els hi feien perdre vots. De totes maneres, si tant molest és troba amb l’actuació del que creu que són els seus súbdits, que segueixi les directrius del filòsof romanès Emile Cioran. Potser llegint-lo trobarà la solució als seus traumes.

Més solucions i menys problemes

Els polítics no paren de sorprendre. Quan no són els d’aquí són els d’allà. El conseller Mas-Colell, va publicar ahir un article demanant, al govern espanyol, que el deixi apujar més els impostos, especialment els sanitaris. Jo, suposo que com molts, creiem que el govern català estava per defensar els interessos de Catalunya i dels catalans, però ja fa temps que això sembla que no és així. El conseller, en comptes d’exigir a Espanya que pagui el que ens deu, l’hi demana autorització per collar-nos més.

Sense recorre al desprestigiat Freud es podrien fer diverses valoracions d’aquests tipus d’actuacions, i no sols del conseller en qüestió, si no també de tot el govern català, però crec que totes es resumeixen en una sola: falta de valentia i submissió total al govern de l’estat.

Senyors polítics, els ciutadans de Catalunya demanem solucions i vostès només ens aporten nous problemes.

Continuarem pagant peatges

Novament la hipocresia del polítics s’ha posat de manifest. Immersos en aquesta esquizofrènia permanent de intentar quedar bé amb els de baix, que en definitiva són els que van a votar, però sense fer enfadar als de dalt, que són els que els hi paguen les campanyes electorals i potser d’altres coses, aquests dies s’han sentit coses com: “Estem d’acord amb la indignació de la gent que no vol pagar els peatges a les autopistes, però els haurem de multar per què van en contra de la llei”, o “aquest és un problema polític i s’ha de tractar com a tal”. Doncs be senyors, d’això ens queixem, de que fa molts anys que governen i no s’ha fet res. Les lleis les fan vostès no els votants.  I això és extensible a tots els partits que fins ara han estat al govern.

El mateix passa amb la reforma financera, amb la dació en pagament, amb el problema creat per l’engany de les participacions preferents, etc..., i especialment amb tot allò que té a veure  amb els sector bancari-financer.

No serà que durant molts anys els partit polítics han estat vivim a costa de bancs i caixes?. Es coneix de bona font, que el deute dels partits amb les entitats financeres és astronòmic. Això ha generat una sèrie de servituds que serà molt difícil d’eradicar, o sigui, que sembla que seguirem pagant autopistes durant molts anys.