Ja fa molts anys que no m’interessa per res el discurs del
PP. Ni m’interessa, ni me’l crec. És per això que la suposada proposta de la
senyora Alicia Sánchez Camacho als seus companys de partit espanyols, estic
convençut de que només és una posada en escena per evitar mals majors al PP de
Catalunya en un futur.
L’estratègia es molt clara. Ja ho va dir el president de la
Faes, aquell nan ensuperbit al que ningú l’hi ha de dir les copes que pot beure:
“Vamos a romper Catalunya, antes de que ellos rompan España”.
Han decidit anar a la confrontació total. Tenen al seu favor
les lleis que ells han fet, el Tribunal Constitucional que també han fet ells i
les clavegueres d’un Estat que ja hem vist com les gasta en d’altres ocasions.
Amb l’excusa de que només es pot dialogar dins dels límits
de la Constitució, esta clar que volen negar el dret democràtic dels catalans i
dels que viuen a Catalunya i que també el volen exercir, i per això faran tot
el possible que estigui a les seves mans.
Tenen por de que la gent decideixi marxar, i al marge de les
raons econòmiques, el que no puguin utilitzar Catalunya per treure vots a
Espanya els posa molt nerviosos. Quelcom semblant els hi va passar quan ETA va
deixar les armes, se’ls hi van acabar les excuses per anar contra els
abertzales, i si no han arreglat el tema dels presos és perquè encara tenen esperances d’inflamar-lo de nou. Això també
els hi donava vots a Espanya.
L’actitud de Sánchez Camacho està preparant el terreny per quan
arribi la confrontació total amb Catalunya. Així sempre tindrà l’excusa de que
ella va intentar afavorir el país demanant un tracte diferenciat. Però aquí ja
fa molt temps que no ens la creiem, ni a ella, ni als seus. Només cal escoltar,
cada divendres, les decisions que pren el consell de ministres.
