I ara que?, es preguntaven avui tots aquest comentaristes
polítics que treuen el cap per les pantalles, parlen per les ràdios o escriuen
als diaris. La complexitats dels resultats electorals d’ahir es veu que
preocupa a molta gent, especialment al que intentant viure d’això.
Molts, especialment els polítics dels dos gran partits
espanyols, acostumats a viure instal·lats en la comoditat del bipartidisme, en
el “ara mano jo i després manes tu”, s’han vist arrossegats per la dinàmica
dels seus actes. Molt especialment el PP, que amb la seva majoria absoluta en
els quatre últims anys, no s’ha dignat a parlar amb ningú. Per què?, si tenia
del seu costat la força del decret llei.
Ahir el President del govern espanyol en funcions demanava col·laboració
als altres partits per formar nou govern, ja que la seva formació política, el
PP, ha estat la que ha tret més escons. Avui, un fracassada de la política, en
aquest cas catalana, Alicia Sánchez Camacho, apel·lava al sentit d’estat per
que els ajudessin a portar a terme la formació de govern.
El PP ha guanyat les eleccions en nombre d’escons, però la
seva solitud és astronòmica, o potser com va dir un dels seus ministres,
sideral. Ja els veig vagant per l’espai, no sé si pels segles dels segles o
només fins a les properes eleccions.
Espero que ara pateixin una bona cura d’humilitat que els hi
faci purgar l’autisme que han demostrat durant l’última legislatura. Qui no vol
fer amistats que no demani favors.
En definitiva, i tenint en compte que el que passi a Espanya
es problema seu, doncs, ja s’ho faran.