La segona legislatura de Rajoy no podia començar millor.
Fidels als seus referents polítics, aquesta nova fornada de dirigents del PP,
tot hi abans de jurar els càrrecs ja han començat a “trucar de matinada”. Ai!
Com enyoren els vells temps. Si ho poguessin veure –alguns encara poden i no
precisament des de la presó - que contents estarien aquells governants, de fa
més de quaranta anys, a l’observar com d’aplicats són els seus cadells.
Si algú es pensava que la pèrdua de la majoria absoluta del
PP afavoriria l’entesa entre Espanya i Catalunya, estava molt equivocat. Només
cal veure a càrrec de qui estaran aquestes relacions: la caporal de la brigada
Aranzadi.
Rajoy ja ho va deixar clar en el seu últim discurs d’investidura.
Un discurs on el PSOE, com a resposta, es va doblegar com un ofidi llefiscós que
no sabia on amagar-se per fugir de la ignomínia. Si hagés tingut una mica de
dignitat hauria canviat el sentit del seu vot. Després s’estranyen de la pèrdua
d’escons. Ja en sentirem a parlar. Això si, en el tema de la “unidad de la Patria, todos a una”.
I es que els nous cadells, tant del PP com del PSOE, com del
govern anterior i de l'actual, no són els mateixos gossos amb diferents collarets, si no que tant els gossos com
els collarets són els mateixos. O sigui, que és qüestió de gossos.
