Per fi s’ha acabat la campanya electoral. Ja hem reflexionat i alguns, fins i tot hem votat. És la primera vegada que em passa que no m'he decidit fins estar al davant de la taula amb les llistes dels partits. De fet no sabia si anar a votar o no.
De tornada a casa vaig estar fent coses diverses, mentre esperava la tarda. No per saber el resultat de les eleccions, si no per veure el partit de tenis de la final del Masters de Londres. Va perdre en Rafa Nadal. Començava be la tarde-nit. Després les eleccions. Sondejos a peu d’urna, rotllanes de colors i gràfics diversos per la tele. Comentaristes que especulaven amb els possibles resultats, i al final, cap a les 22 hores, la repartició definitiva d’escons. Vaja, si això ja ho estàvem dient fa mesos! I no som experts en enquestes, ni politòlegs, ni tertulians avesats en el dia a dia de la política catalana.
Be, ha guanyat CiU. I qué? Es que els que cobrem, perdó, cobràvem, una nòmina, ara una pensió, ens canviarà alguna cosa?. Segur que si, i serà per anar a pitjor. Però això no dependrà del govern que mani a Catalunya, ja que les decisions importants es continuaran fent a Madrid.
Els de CiU han de prendre bona nota, si no dins de quatre anys poden tornar al mateix desert en el que han estat des del 2003, i ja se sap, aquest tipus de travessa és fa molt llarg. Les temptacions d’anar-se’n al llit amb segons qui ja saben que es paguen cares. De totes maneres no està de més recordar-los la coneguda dita de que “l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra”.
El Nan
El Nan
