Sempre hem estat coneixedors de les accions que fan els estats per salvaguardar els seus interessos. I no és només els Estats Units, encara que a aquest país, potser pel seu pes específic en la política mundial, es de qui es coneixen més qüestions tèrboles. Quants cops d’estat a Amèrica del Sud, Asia o Africa han tingut el suport de la primera potencia del món?.
En mig de tot aquest allau d’informació també apareix Espanya, i no sols per criticar al seu president, que això es el de menys, si no també per destacar les pressions que va exercir , a través d’alguns jutges i altres personalitats, el govern dels Estats Units perquè es parés la investigació del cas del periodista Xosé Couso, assassinat per soldats de l'exercit nord-americà. Com en d’altres ocasions Espanya (per exemple el cas del poble saharaui, abandonat a la seva sort fa més de 30 anys desprès d’haver explotat els seus recursos naturals) es cobreix de gloria i accepta, amb la màxima submissió, les ordres de “l'amo”.
La responsable de la política exterior nord-americana està ofesa. Quin greu em sap. Podria donar-li molts exemples de persones ofeses per actituds del seu govern, però possiblement la llista no cabria en aquest bloc.
Sra. Clinton i d’altres mandataris, tranquil•litzin-se. Ja se sap que quan es juga amb merda es corre el perill d’embrutar-se. O sigui que paciència. No els hi recomanaré que el que han de fer és actuar amb més integritat i dignitat. Però si que siguin més acurats amb les seves coses. Aquets documents no es filtren sols. Aquesta informació no es troba a les biblioteques o a internet, i si hi arriba es perquè algú li ha posat.
No sé quines raons té el senyor Julian Assange per actuar d’aquesta manera, però el que està clar es que vostès han de millorar en tots els sentits. Amb això vull dir que, com a insignificant mortal que segurament no és capaç d’entendre el joc de l’alta política, ja comprenc que a vegades s’han de fer coses inconfessables, però al menys que no ho sàpiga ningú.
Ara ja es tard per voler “matar al missatger”, encara que segurament a algú li agradaria i així veuria compensada la seva ineptitud.
