Per a molts la gran polèmica d’aquesta setmana ha estat el fet de que en Gerard Quintana parlés als seus fills en castellà. Des del meu punt de vista, de català compromès amb la cultura d’aquest país i futur votant a favor de la independència quant els polítics perdin la por, crec que aquestes discussions, a part de no portar enlloc, no ens afavoreixen ni com a demòcrates ni com a poble que durant molts anys ha sofert la discriminació de la seva llengua.
Per sort o per desgracia, per raons històriques i també culturals, estem en un país on es parlen dues llengües. Tots els anys d’immersió lingüística han anat molt bé per a què tothom, o si més no una gran majoria, conegui els dos idiomes i molt especialment el català que és el que està en franc desavantatge, i s’ha de continuar així, però el que no es pot fer es envair l’àmbit domèstic. Això ens equipara als que durant molts anys, i inclús avui, intenten fer el mateix amb el català o en d’altres àmbits com el de la religió.
A alguns els serà més fàcil parlar en català i a d’altres en castellà, o potser uns no voldran parlar la llengua de l’altre, però l’important és que s’entenguin. Cadascú amb la seva llengua, sense imposicions. De la mateixa manera que un és lliure d’entrar, o no, en un establiment si creu que no l’atendran com ell espera.
La dona d’en Gerard Quintana, que segons sembla s’ha mostrat a vegades favorable a las tesis independentistes, és de parla castellana, i el mateix Gerard, d’indubtable trajectòria, es fill d’un “gris” (per als més joves cal aclarir que era en nom que rebia la policia que reprimia les manifestacions en temps d’en Franco). Les consideracions culturals sobre la importància d’aprendre una llengua o no, han de quedar en l’àmbit particular i ningú te dret ni tant sols a opinar, sempre que això no afecti d’altri. Segur que la família Quintana ho té molt clar i no han d’anar al psicòleg per aquesta causa.
Potser encara hi ha qui creu que si mai Catalunya guanya la independència serà gracies als vots d’aquells que només parlen català. Què equivocats que estan. Hi ha alguns, que no es treuen la paraula “Catalunya” de la boca però mai han volgut pronunciar “Independència”. Aquests si que haurien d’anar, no al psicòleg, si no al psiquiatre, per què fa temps que se’ls va acabar la medicació.
