Ha passat un altre 12 d’octubre, aquesta ignominiosa data que tant agrada als espanyol i que va ser l’inici de l’espoli i genocidi dels pobles americans. Se’ls hi hauria de caure la cara de vergonya de celebrar aquest fets, que van començar fa més de 500 anys i van acabar amb la sortida, amb la cua entre cames, del Sahara deixant empantanegats als seus habitants en un conflicte que encara dura.
Clar que eren unes altres èpoques. Amb l’ajuda de l’espasa i el nom de la creu és van cometre massacres que més tard els historiadors espanyols han manipulat al seu gust intentant fer-nos creure que era pel be dels indígenes. Potser per això, a la que van poder, aquest es van revoltar i van fer fora els conqueridors com agraïment a la cultura i maneres de fer que havien estat imposades per la força.
Clar que eren unes altres èpoques. Amb l’ajuda de l’espasa i el nom de la creu és van cometre massacres que més tard els historiadors espanyols han manipulat al seu gust intentant fer-nos creure que era pel be dels indígenes. Potser per això, a la que van poder, aquest es van revoltar i van fer fora els conqueridors com agraïment a la cultura i maneres de fer que havien estat imposades per la força.
El escàndol que va representar per a Espanya la forma en que es van perdre Filipines i especialment Cuba va donar nom a una generació, la del 98, però va marcar moltíssims individus que encara avui somien amb el “Imperio”. Quina sort van tenir aquells pobles en el seu moment. Nosaltres encara estem envaïts i molt especialment per quintacolumnistes.
