Quan es juga en camp propi però el reglament i els arbitres son aliens, passa el que està passant, que la falta sempre l’ha comet el mateix.
La llei diu que ens deuen milers de milions d’euros, i no ens els paguen. Volem parlar la nostra llengua, i volen impedir-ho. Volen decidir sobre com gestionar els nostres impostos, però diuen que ja ho fan ells. Volem seleccions esportives catalanes, i això trenca la unitat de la pàtria (ho van decidir ells que era indivisible). Volem que als ajuntaments només onegi la senyera, perquè cap altra bandera ens representa, i ens obliguen a penjar un drap estany. Etc...
Tot això no ens faria perdre un temps valuós, que es podria dedicar a coses més profitoses, si tinguéssim un estat propi. Saben que és difícil, però també sabem que és la única sortida. No ho allarguem més.
Per moltes lleis que hi hagi, quan els arbitres sentencien en contra de la majoria social vol dir que les lleis estan mal fetes. Cal canviar-les, marxar de la partida, si no, fins i tot, qualsevol aprenenta de “barbie” recautxutada pot creure que té poder.
