Per molt que el president Mas vagi proclamant, en revistes foranies, la possibilitat de que Catalunya sigui independent, el que compte és el que es fa a casa, i aquí el que es fa es pactar amb el PP.
No sé fins a quan estan disposats el dirigents de CiU a que el PP els hi eixampli el cercle d’amistats. Ja fa temps que vaig escriure que la senyora Sánchez Camacho aniria cargolant allò que no sona dels convergents, i mentre, per una banda, el president Mas proclama el futur sobiranista de Catalunya a l’estranger, per l’altra apaga el Canal Internacional de TV3, permet reduir la publicitat de les emissores de la “Corpo” i redueix la subvenció al memorial Democràtic, entre altres coses. Tot sota el dictat de la dirigent del PP.
Ja fa dies que el president Mas va dir que s’havia d’establir una relació fluida i de confiança mútua amb el PP de Madrid. Però només cal veure l’actuació del seus ministres durant les últimes setmanes. Han obert el sarcòfag de les essències i només fa pudor de ranci. Si segueixen així potser tornarem a la foscor de l’Edat Mitja.
Encara no n’han tingut prou els convergents, que sembla que no sàpiguen que amb aquesta gent no es pot anar enlloc?. Després de tants anys que s’ha aconseguit mentre han tingut majoria a Madrid?.
Ells van a la seva i ho tenen molt clar. Els catalans hem esperat masses anys a actuar, i això es com el conte de Pere i el Llop. Els polítics d’aquí porten anys parlant de la desafecció, de que si no ens donen el que es nostre farem això o farem allò altre. Però a Madrid només veuen paraules i cap fet. I ells segueixen a la seva. I així ens va.
Potser caldria acabar com el conte.
