Els fariseus envaeixen Catalunya

Sembla que el proper cap de setmana Catalunya, i més concretament Barcelona, serà envaïda per gent del Partit Popular. Diuen que ens vindran a explicar el mal que ens farà això de la independència i la solució que ens convé. Doncs perfecte. Serà un cap de setmana per fotre el camp i no mirar ni escoltar els informatius, ni comprar diaris. I és que el que ens hagin d’explicar aquesta colla de "sepulcres blanquejats" ja ens ho sabem.

Dubto que a aquesta alçada algú es cregui les seves raons per continuar a Espanya, però pot ser que aconsegueixin que algun indecís es passi, segons ells, al costat fosc, o sigui es decanti per votar si a la independència.

La capacitat de seducció del PP envers tot el que és català la veiem cada dia, i l’últim exemple el vàrem tenir ahir, quan van prohibir les emissions de Catalunya Radio i Catalunya Informació al País Valencià.

O sigui, que vagin a “fer la ma”.

Burgos i l’epigenètica del Partit Popular

Burgos...Burgos...Burgos...Bressol de Castella, pàtria d’El Cid Campeador, lloc on, el primer d’abril de 1939, el colpista dictador i assassí Franco va fer llegir l’últim comunicat de guerra proclamant una victòria que va sumí Espanya en un dels períodes més negres de la seva historia, aquest Burgos que, ja en època post-dictatorial, sempre ha estat considerat “zona nacional”, s’ha revoltat. Però el curiós és que s’ha revoltat contra els seus. Contra el seu alcalde del PP, el partit que ha governat la ciutat des de l’any 1983 ha excepció del quadrienni 1999-2003.

L’intent de construcció, per collons, d’un bulevard al barri de Gamonal, barri on el PP va treure majoria en les últimes municipals, ha posat en peu de guerra al veïns.

És una prova més del “savoir faire” del Partit Popular. Un partit que “encabrona” a tothom, fins i tot als que el voten. Com exemple només cal veure la que han armat amb la llei d’interrupció de l’embaràs.

I és que no poden amagar els seus orígens. El “ordeno i mando”, els “derechos de conquista”, el “por cojones”, són coses que porten en el seu patrimoni genètic. Són moltes generacions que han actuat d’aquesta manera i perquè han de canviar si els ha funcionat bastant bé.

Doncs, bé, en els últims anys s’ha vist la importància de l’epigenètica, o sigui, com l’ambient i la història de l’individu influeix sobre l’expressió dels gens. Això provoca canvis ràpids, d’una generació a l’altra.

Molts d’aquests canvis permeten una millor adaptació dels essers vius a l’entorn, i així sembla que ho faci la societat humana, però en el cas del membres del govern, tant local, com provincial, com estatal del PP, dona la impressió que la cosa funciona a l’inrevés, i que en cada acció, llei, decret, etc... perdin una grapat de nucleòtids. L’esperança és que quan això passa l’espècie tendeix a desaparèixer.

Un altre èxit de la marca "España"

Si, un altre èxit de la marca “España”. La constructora Sacyr amenaça de paralitzar les obres d’ampliació del Canal de Panamà amb l’excusa d’un increment no previst dels costos.

Aquesta constructora espanyola, presidida fins finals del 2011 per Luís del Rivero, actualment imputat en el cas Barcenas per finançar (200.000 euros) la campanya electoral de Dolores de Cospedal a canvi de la contracta per recollir les escombraries de Toledo durant deu anys, sembla que vol portar a terme la mateixa estratègia que fan servir a Espanya els grans constructors. El truc està en guanyar un concurs per fer qualsevol obra donant un baix preu per, més tard, fer veure que hi ha imprevistos i cobrar dues o tres vegades més del que marca el pressupost inicial.

Aquesta és una pràctica que ha Espanya sempre els hi surt bé. En tenim molts exemples, començant pels ponts del Calatrava. Ara han volgut fer el mateix a Panamà, però el govern d’allà no s’ho empassa.

Quan Sacyr va guanyar aquesta licitació el tema va ser esbombat, per part de les autoritats del PP, als quatre vents. La ministra Pastor i el príncep Felipe van viatjar al lloc per visitar l’inici de les obres. “Nunca una empresa española ha alcanzado cotas tan elevadas. Es una muestra de la confianza del mundo en los productos españoles”, van comentar el govern i la premsa afí.

Doncs bé, ara aquest mateix govern i premsa es posen les mans al cap per la mala imatge que això pot reportar a la marca “España”.

Jo els diria que no es preocupin. Tothom, especialment els de fora, sap el que significa aquesta marca. En tenen exemples cada dia. Només cal llegir o escoltar les noticies que arriben d’aquest país.

Els que hem d’estar preocupats som nosaltres, els contribuents. Que l’afany del govern per quedar bé no ens faci pagar l’avarícia d’alguns i els somnis de grandesa d’altres.