El rei d’Espanya ha abdicat.
Primer una reflexió: Ja era hora
Tot seguit de conèixer la noticia he sortit al carrer a copsar
l’ambient que es respirava entre la gent. No hi fet cap pregunta, només hi parat
l’orella i he escoltat.
No és parlava d’altra cosa. La gent esta molt preocupada pel
nova llei orgànica que ha d’aprovar el parlament i que marca la constitució en
casos com aquest. La gent discutia entre si ha de continuar la monarquia o s’ha
d’instaurar la república. En cas de que guanyi la monarquia si el ara príncep
ho farà bé. Quin serà el paper del rei sortint. Serà com el cas dels dos Papes.
Vaja, tot un neguit el que es respira al carrer.
A la gent ja no l’importa no poder pagar l’hipoteca, no
arribar a fi de mes, cobrar sous de misèria, que l’hi baixin les pensions, que
l’hi retallin l’ensenyament i la sanitat, que els facin fora de casa mentre els
bancs cada dia tenen més beneficis, el cas Urdangarin, les caceres a Botswana,
les Corines diverses, el cas Gürtel, el cas Barcenas, resumint, tots els casos
de corrupció, especialment del PP i el PSOE, les portes giratòries, el
desprestigi de les institucions públiques, etc...
Desprès una pregunta que deixo a l’aire: I que?
