Després d’escoltar el discurs del nou rei Borbó m’ha quedat
la mateixa sensació que quan Miquel Iceta va dir que es presentava per dirigir
el PSOE de Catalunya i el grau de renovació que això significava.
La col·lecció de tòpics ha estat la mateixa de sempre. Ha
estat com un festival Tom i Jerry però sense gràcia. El Borbó pare podia haver
fet aquest mateix discurs fa 20 anys hi hagés quedat igual de be. O sigui, que
l’hereu no ha dit res de nou i després de fer un panegíric de les diverses llengües
de l’Estat Espanyol, ha acabat el discurs amb un simple “moltes gràcies” en
català, eusquera i gallec, com una premonició de tot el que es pot esperar en
el camp del reconeixement cultural i identitari de tot el que no és espanyol.
I és que crec que el tema a debatre no és si Espanya ha d’optar
per la monarquia o la república. Fer fora la monarquia per caure en mans d’un
president de república de dretes o més ben dit d’ultradreta, com alguns estant
fent mèrits, demostra que la qüestió es centra en seguir el nostre camí
independentment dels espanyols, i quan més aviat millor.
