Ahir vàrem guanyar i s’han emprenyat. Que es fotin. Ells s’ho
han buscat. Ni el president del govern espanyol ni la vicepresidenta van tenir
el que s’ha de tenir per sortir a parlar. La solució va ser delegar en el
ministre de ”justícia”, l’últim que ha entrat al govern, a que fes el paperot esperpèntic
que ells no es van atrevir a fer.
Com si fos un ectoplasma, un bust parlant, el ministre va
fer una diatriba contra els catalans i els polítics que recolzen el dret a
decidir. Davant d’un minúscul faristol i uns micròfons que semblaven trets d’un
equip de la “señorita Pepis”, Rafael Catalá Polo, va llegir un guió mentre
anava mirant cap a un costat i l’altre com si esperés l’aprovació
dels seus superiors. Com ens té acostumats aquest govern del PP, tot això va
ser en una sala tancada, sense accés als periodistes i per tant sense
possibilitat de fer preguntes.
Ara només queda un camí, les eleccions. No es pot perdre més
el temps demanant diàleg. Ja sabem la resposta d’uns governants que només
entenen el “ordeno y mando”. La voluntat de la gent esta per sobre de llei que alguns
han fet i interpretat a la seva mida.
Això va endavant i si fa falta en els tornarem a pixar,
parlant clar. Només cal que qui no vulgui ser esquitxat no es posi dins de l’àrea
d’acció del raig.
