Dia de reflexió

A veure qui te collons de despenjar-la

Dedicat al govern espanyol, la Constitució espanyola i la Junta electoral

Ministres i medicació. Més clavegueres de l'Estat Espanyol

Estan molt nerviosos. Les eleccions s’acosten i saben que mai tornaran a ser el que eren. La gent ja no es creu les promeses. Les promeses incomplertes d’un govern que ha portat a centenars de milers de famílies a la ruïna, mentre ells s’omplien les butxaques i les dels seus amics amb els calés públics.

Les declaracions dels últims dies de certs ministres s’han d’entendre dins d’aquest nerviosisme propi dels que saben que se’ls hi acaba la mamella de la que fins ara havien xuclat. Tota la “xoriçada” del PP esta neguitosa, uns pel que han robat, i d’altres perquè també ho han fet essent coneixedors dels actes aliens.

De totes maneres cal dir que hi ha declaracions que es porten a l’ADN. Ignorant les frases que “no es van entendre” d’en Wert, el ministre de l’Interior s’ha tornat a lluir en referència a la batuda de gihadistes del Vallès per part dels mossos. Declaracions com aquesta fan sospitar que segurament ell hauria preferit un atemptat a Catalunya. D’aquesta manera hauria pogut despatxar-se a gust contra els mossos i els seus comandaments i a la vegada donar la culpa a l’independentisme.

Cada dia estic més convençut d’una teoria que en va explicar un votant del PP quan l’atemptat de l’11 M a Madrid. Segons ell, davant les males perspectives electorals del PP, els serveis secrets van planificar, amb la col·laboració dels àrabs, l’atemptat dels trens. L’objectiu era carregar el mort, en aquest cas morts, a ETA, i crear un ambient de recolzament de la societat envers el PP, ja que eren dates pre-electorals.

Con que les aigües no van passar pel llit que ells volien, es van inventar allò de la teoria conspiratòria que va durar uns anys. Certs individus residuals encara l’utilitzen. O sigui, que no ens hem d’estranyar de res.

Professionalment he estat relacionat amb el món de la psiquiatria durant 23 anys. No soc metge, ni psicòleg, però després de tants anys veien malalts psiquiàtrics  puc assegurar, i poc m’equivocaria, que soc capaç de reconèixer només per la mirada i el posat, qui pren medicació i de quin tipus. De totes maneres ja va quedar clar en el famós cd de la Camarga.

I és que hi ha dies que la gent es salta la medicació, i això no pot ser.

Partit Popular. Morir matant

El PP vol morir matant, al menys a Catalunya, i és per això que alguns ministres i altres “correveydiles” locals, amb fiscals de confiança com amics i que ja saben que ho tenen tot perdut en aquest país, estan fent una espècie de cant del cigne.

Quan no és el joc brut de les clavegueres de l’estat, són les mentides i filtracions de dubtosa procedència que publiquen els diaris afins al regim, filtracions que mai es podem demostrar i que sempre acaben diluint-se sense que ningú se’n faci responsable.

Ara hi tornen amb el tema del català. Coneixedors de que a Catalunya no hi tenen res a fer i tenint en compte les perspectives electorals del PP a l’estat espanyol, no escatimen buscar la brega atiant problemes on no n’hi ha.

Saben que estem més fora que dins i no dubtaran de putejar fins al final. És per això que no hem de fer ni cas. Nosaltres a la nostra, i si volen que ens fotin a la presó o enviïn la Brunete, ja els saludarem quan entrin per la Diagonal, això si tenen benzina per arribar a Catalunya.

Com m’agradaria que prohibissin la concentració a la Meridiana l’onze de setembre.