Corcuera i la seva democràcia

Vaja “pajaru” aquest José Luis Corcuera que ara va per les emissores de ràdio i de televisió donant classes de democràcia emparat en la “Constitución Española”. Al marge de que ja sabem el grau de democràcia d’aquest paper que no ens deixar expressar-nos, a aquest personatge l’hi hauria de caure la cara de vergonya només de presentar-se en públic.

Ministre de l’Interior de l’època de Felipe Gonzalez, va ser jutjat per disposar, de manera equivoca, dels fons reservats de l’Estat espanyol. O sigui, d’aquella caixa que tot estat té per fer guerra bruta i terrorisme institucional quan l’hi convé i de la que no té que donar comptes. Per aquests fets es va veure obligat a dimitir de ministre.

Va succeir a un altra ministre de l’interior que va ser condemnat pel cas GAL. Si, aquell cas que es dedicava a assassinar gent d’ETA i de l’entorn abertzale mitjançant els fons reservat i uns policies que també van ser condemnats i als quals ell mateix els hi va oferir l’indult s’hi es declaraven culpables i així l’estat no es veia implicat.

Va ser el ministre de la famosa llei Corcuera, també coneguda com la de “la patada en la puerta”, on pretenia que la policia pogués entrar als domicilis particulars sense ordre judicial. Un gran exemple de comportament democràtic. Per sort, el Constitucional d’aquell temps l’hi va aturar els peus.

Ja no se’n ministre va provocar un altercat a la Feria de Abril de Sevilla, perquè volia passar amb el seu cotxe per un lloc que estava reservat a vehicles oficials. De l’enfrontament que va tenir amb la policia municipal de Sevilla, als que va amenaçar i els hi va deixar anar aquella famosa frase de “usted no sabe con quien está hablando”, va ser condemnat a pagar una multa de 300 euros.

Hi ha més coses en la biografia d’aquest electricista de professió que des de ben jove va militar al sindicat del metall (UGT) per passar després a les files del PSOE, o sigui que de treballar poc, però  m’allargaria massa.

Senyor Corcuera, després d’haver-lo escoltat en una tertúlia on no contestava a les preguntes que se l’hi feien, tergiversava el discurs demagògicament i totes les respostes acabaven amb la Constitució espanyol a la seva boca, l’únic que l’hi puc dir és que agafi aquest paper, que per a vostè sembla tant important, i se l’empassi, per no dir-li que se’l posi en un altre forat i amb un d’aquells cops de peu de la seva llei l’hi entri ben endins.

El retràs de la consulta i la voluntat popular

Les declaracions que ha fet avui el President Mas al Matí de Catalunya Radio, no sé si formen part d’una tàctica predissenayada, o senzillament a expressat el seu sentir respecte a la data pel dret a decidir.

Si ha estat això últim veig que encara hi ha polítics que no s’han adonat de que va la qüestió.

Celebrar la famosa consulta sobre el futur de Catalunya al 2016 representa aguantar tres anys més a Espanya. Tres anys d’insults de maltracta i d’espoli.

La excusa de que, davant la negativa de Rajoy de permetre un referèndum, la consulta només tindria legalitat convertint les eleccions autonòmiques del 2016 en unes plebiscitàries, té una fàcil solució: dissoldre el Parlament català i convocar les plebiscitàries al 2014. Miri si és fàcil, Sr. Mas. Potser és que a última hora s’estan acollonint?.

Els catalans van parlar el passat setembre o ho tornaran a fer dins de pocs dies. Sembla que molts polítics no s’han adonin de que estem en aquesta situació per que el poble va per davant d’ells.

Vostès vagin fent que la gent ja els posarà al lloc que els correspon. És que no en van tenir prou amb el resultat de les últimes eleccions?. Si més no vegin el que passa el PSOE de Catalunya, aquí conegut com PSC.

Dos ordinadors i dos collons

Oh! Quina sorpresa. Al jutjat han posat en marxa els ordinadors que Luis Barcenas va deixar a la seu del PP i resulta que no hi ha res al disc dur. Com potser això?

Amb l’interès que sempre han demostrat els del PP en clarificar l’assumpte Barcenas, o Gurtel,  és rar que uns ordinadors on pot haver-hi la clau que incrimini a tota la cúpula del Partit Popular dels últims 15 anys, no els hagin, primer, guardat intactes durant mesos a l’espera que els sol·licités el jutge, i segon, quan aquest els va demanar van tenir tres dies per entregar-los, o sigui, 72 hores per fer neteja del que els podia comprometre. Una feixuga feina que només necessita pocs segons per dur-la a terme.

Aquesta manera d’actuar només té un nom: “Amb dos collons”.  

De Montesquieu a Robespierre només hi ha un pas

Un altra sentencia vergonyant de la justícia espanyola. Al senyor Jaume Matas l’hi han rebaixat la condemna, de 6 anys a 9 mesos, per tal que no entri a la presó. Una mostra més de que ser del partit que té majoria absoluta al govern i nomena als seus disciplinats acòlits en els llocs claus de la judicatura, es una garantia de impunitat.

No fa gaires dies s’ha descobert la militància al PP del president del Tribunal Constitucional. I dic s’ha descobert per què va ser per casualitat arran dels papers de Bárcenas. El senyor Pérez de los Cobos presideix un tribunal, que en un país normal l’hi estaria vetat, només pel fet d’haver escrit alguns del seus articles sobre els catalans i les seves aspiracions d’autodeterminació. Ningú es recorda de la recusació, per part dels membres de PP del Tribunal Constitucional quan discutia sobre Estatut de Catalunya, contra el magistrat Pérez Tremps, per haver fet un informe per la Generalitat de Catalunya?

I això només són dos exemples de la putrefacta implicació dels poders públics per a benefici propi.

Ja fa molts anys que els polítics, amb l’excusa de “l’interès general” han anat acomodant les lleis als seus interessos particulars, i per tal han teixit una espessa maranya de connivències. Això els fa viure en una espècie de núvol on es creuen aïllats de la realitat.

Per a tota aquesta gent Montesquieu va morir fa molts anys. Ara que vagin en compte, no els hi neixi un Robespierre.

El TC contra la Declaració de Sobirania del Parlament català. I que?

El Tribunal Constitucional espanyol manté en suspensió la Declaració de Sobirania del Parlament de Catalunya. Bé, i que?.

Ni cas de sentencies i amenaces. Ja no fa cap por tot això. Catalunya a de seguir el pla traçat fins al 2014. I si potser abans millor.

Ja s’esperava aquesta sentencia. Tots sabem quin tipus de personal conforma aquest tribunal i a qui deu els seus privilegis. A un govern que està al poder fraudulentament, ja que, no només no ha complert cap dels seus punts del programa electoral, si no que ha fet tot el contrari, i d’això se’n diu engany.

Això sense esmentar el cas Barcenas.  Un cas que, per molt que s’amagui aquest patètic personatge que es fa dir president de govern, espero que acabi ofegant al PP en la seva pròpia merda i ens alliberi de tots aquest lladres salvapàtries que en nom de les seves lleis intenten posar fre a una veritable voluntat democràtica com és la d’exercir el dret a decidir.

"Antes partia que doblá": Maleni dixit

Han trincat a la Maleni, aquella que va ser ministra amb el PSOE de Zapatero i que anava de prepotent per la vida. Si, aquella que va dir: “Antes partia que doblá”. Doncs ves per a on, ara “partia” no sé, però “doblá” i al “trullo” no estaria gens malament. Hi és que hi ha gent que fa mèrits per tal de caure bé als altres.

Aquesta paia, que amb la seva inepta i arrogant actitud va donar pel sac a tothom que va poder, l’han enxampat amb el tema dels ERO d’Andalusia.  No sé si te culpa o no, però només per la seva actitud superba davant de la resta de éssers vius s’ho mereix. D’altra banda, veien la baixa categoria de la fauna política i la quantitat de merda que està aflorant per tot arreu, segur que motius per la detenció n’hi ha.   

I és que tal com diu una dita castellana: “A todo cerdo le llega su San Martin”, i a les truges també.