Un ministre al·lucinant

Amb la intenció de crear un ambient propici per escriure aquestes línies no sabia si posar de fons la banda sonora de El Padrí, House of Cards o The Wire. També hi dubtat amb la de Borgen, però l’hi descartat per que la considero massa Disney per comparar-ho amb aquesta realitat. Finalment he optat pels clàssics: la música que acompanyava la novel·la de Mario Puzo.

Col·locar de responsable d’Interior a un personatge que posa medalles a les “Virgenes” i que diu que té un àngel (el Marcelo) que l’ajuda a aparcar, no sembla massa adient, però sabent qui fa els nomenaments tampoc ens ha d’estranyar res.

Hi és que a vegades la gent no distingeix la realitat de la ficció. Quan això passa rep el nom d’al·lucinacions i es pot deure a dos motius: o s’està malalt, o s’està prenent una medicació que com afecte secundari indueix a  comportaments  estranys i visions no reals.

Jo no sé, n’hi m’interessa, quin és el problema del ministre de l’Interior espanyol. En la famosa conversa de La Camarga, la seva companya de partit ara relegada a segon o tercer pla, ja feia esment a una certa problemàtica de comportament. El que si esta clar és que alguna cosa l’hi passa i això ha estat aprofitat pel seu cabdill.

Tenir en un equip un personatge sense sentit del ridícul ni vergonya, a vegades ajuda a aconseguir certs objectius que per infames ningú estaria disposat a assolir. Tanmateix, el joc esta establert de manera que quan alguna cosa no prevista surt a la llum, el cabdill sempre  s’ha de fer el desentès i el  mesquí s’empassa tota la merda.  La manca de dignitat personal arriba a tals extrems.

Tant parlar de Veneçuela quan aquí el govern del Partit Popular esta creant una pseudodemocràcia a l’estil de Putin. Esperem no arribar a Corea del Nord.

HAL 9000 (2001-3001)

Avui fa 24 anys que es va posar en marxa el HAL 9000 (Heuristically programmed ALgorithmic computer), en el laboratori que l’empresa HAL tenia a Urbana, Illinois (Estats Units). En aquell moment va ser l’ordinador més evolucionat que existia. Comptava, entre d’altres, amb reconeixement de veu i facial, processament del llenguatge i interpretació i expressió d’emocions. Fins i tot,  HAL va comptar amb un ordinador bessó, SAL 9000, i així com HAL va ser caracteritzat com a mascle, SAL ho va ser com a femella.

Les excepcionals qualitats de HAL 9000 varen fer que, al 2001, fos incorporat com a cervell a la Discovery 1 (nº de registre “USSA”: XD-1, X-ray Delta One), una nau de 140 metres de longitud i cinc tripulants a bord, amb un destí incert a l’orbita de Júpiter.

Durant el viatge diverses circumstàncies van fer sospitar a HAL que David Bowman i Frank Poole, dos dels astronautes del Discovery 1 que estaven “actius”, els altres tres estaven en animació suspesa (hivernats), volien desconnectar algunes de les seves funcions. HAL va matar a Poole i als tres membres que no estaven “desperts”, dels que controlava les seves funcions vitals. També ho va intentar amb Bowman, però aquest va poder desconnectar-lo per després dirigir-se a Júpiter amb una de les capsules EVA. Mai més se’n va saber res.

L’any 2010, el Dr. Chandra, creador de HAL 9000, va reiniciar l’ordinador. En aquell moment es va creure que la crisi del Discovery 1 va ser deguda a una contradicció en la programació donant lloc un efecte anomenat “Bucle Hofstadter-Moebius” que va du a HAL a desembocar en una paranoia informàtica.

L’arribada del Dr. Chandra a la Discovery 1, abandonada a l’espai durant nou anys en orbita joviana, es va fer gràcies a la nau russa Leonov. Aleshores ja es coneixia la missió secreta de la Discovery 1: la recerca de l’origen d’uns estranys monòlits que havien aparegut en diferents punts del sistema solar. Aquesta cerca va posar en perill la Leonov i la seva tripulació, que es va veure en la obligació de deixar la Discovery 1 i a HAL 9000, que es va autodestruir junt amb la nau.

Al 2061, Júpiter s’haurà convertit en un petit sol però les seves llunes estaran colonitzades pels humans, excepte Europa, on existirà la prohibició de posar-s’hi. L’estavellament de la nau Galaxy sobre aquesta lluna obligarà a la Universe a anar al seu rescat. Durant aquest salvament observaran la presencia d’un immens monòlit ubicat en el límit entre el costat diürn i el nocturn d’Europa, al que anomenaran “El Gran Mur”. Dins hi trobaran David Bowman i HAL 9000.

A l’any 3001, Frank Poole, l’astronauta assassinat per HAL 9000 un mil·lenni abans, serà trobat al Cinturó de Kuiper en perfecte estat de congelació. Després de la seva recuperació, serà l’únic humà que entrarà en contacte amb David Bowman i HAL 9000, convertits en un sola entitat, Halman, i podrà conèixer la veritable naturalesa dels monòlits.

Tot una “Space Oddity”. Potser aleshores David Bowie ja estigui amb ells després de localitzar al "major" Tom.

Roy Batty

Avui s’ha “iniciat” Roy Batty, número de sèrie N6MAA10816. Roy és un replicant (esser creat mitjançant enginyeria genètica) de combat per a us militar amb categoria Mental-A, i com tots els models Nexus-6 ha estat enviat a la vigilància de les colònies exteriors.

Però aviat Roy destacarà per la seva excepcional intel·ligència, desenvoluparà emocions i liderarà una revolta que el tornarà a la Terra, planeta que els Nexus-6 tenen prohibit trepitjar, a la recerca de respostes.

Fins al moment els Nexus-6 són els replicants més perfectes creats per la Tyrrel Corporation, i la seva identificació com a tals només és possible gràcies a l’ús del test de Voight-Kampf, una mena de polígraf utilitzat per personal especialitzat de la policia encarregats de “retirar” (eliminar) els replicants que tornen a la Terra.

A finals del 2019, Roy Batty i tres replicants més -Leon Kowalski, Priss Straton i Zhora Salome -  s’infiltraran pels controls d’entrada al nostre planeta, s’interpel·laran sobre temes existencials que la humanitat porta anys sense resoldre i intentaran trobar respostes a la seva principal preocupació: quan els hi queda de vida.

Conceptes com el del fill pròdig, la mort, matar al pare, qui som, d’on venim, o a on anem, assaltaran la ment dels replicants i molt especialment la de Roy Batty que després de conèixer la seva obsolescència programada matarà al seu creador. Finalment, al novembre de 2019, a les dependències de l’edifici Bradbury, a Los Angeles, s’enfrontarà a Rick Deckard (ID número B-263-54) que intentarà “retirar-lo”.

Deckard estarà a punt de sucumbir davant la superioritat de Roy, però donat l’immediat final programat del replicant, aquest optarà per salvar-li la vida, i llençarà al vent la més mítica de les frases que hagi deixat anar mai cap replicant:

"Jo he vist coses que vosaltres no us creuríeu. Naus d’atac en flames més enllà d'Orió. He vist raigs-C brillar en la foscor prop de la Porta de Tannhäuser. Tots aquests moments segur que s’esvairan en el temps com llàgrimes en la pluja. És hora de morir."

Tot un resum de l’existència humana.

Alerta al proper aniversari del 12 de gener.

I ara que?. Doncs, ja s’ho faran

I ara que?, es preguntaven avui tots aquest comentaristes polítics que treuen el cap per les pantalles, parlen per les ràdios o escriuen als diaris. La complexitats dels resultats electorals d’ahir es veu que preocupa a molta gent, especialment al que intentant viure d’això.

Molts, especialment els polítics dels dos gran partits espanyols, acostumats a viure instal·lats en la comoditat del bipartidisme, en el “ara mano jo i després manes tu”, s’han vist arrossegats per la dinàmica dels seus actes. Molt especialment el PP, que amb la seva majoria absoluta en els quatre últims anys, no s’ha dignat a parlar amb ningú. Per què?, si tenia del seu costat la força del decret llei.

Ahir el President del govern espanyol en funcions demanava col·laboració als altres partits per formar nou govern, ja que la seva formació política, el PP, ha estat la que ha tret més escons. Avui, un fracassada de la política, en aquest cas catalana, Alicia Sánchez Camacho, apel·lava al sentit d’estat per que els ajudessin a portar a terme la formació de govern.

El PP ha guanyat les eleccions en nombre d’escons, però la seva solitud és astronòmica, o potser com va dir un dels seus ministres, sideral. Ja els veig vagant per l’espai, no sé si pels segles dels segles o només fins a les properes eleccions.

Espero que ara pateixin una bona cura d’humilitat que els hi faci purgar l’autisme que han demostrat durant l’última legislatura. Qui no vol fer amistats que no demani favors.

En definitiva, i tenint en compte que el que passi a Espanya es problema seu, doncs, ja s’ho faran.

Quan es té la pell fina s'ha de saber gratar

Ahir eren els jutges i avui són els fiscal els que es queixen de les manifestacions al davant del Palau de Justícia. I es que tenen la pell molt fina. O sigui, ells poden fer el que vulguin i els “súbdits” hem d’estar callats.

Ja sabem que molts dels que manen, tan pertanyin al poder legislatiu, executiu com judicial, els hi agradaria viure al segle XVII, abans de que Charles Louis de Secondat (baró de Montesquieu) hagés nascut, o en alguna república bananera governada per una oligarquia de la que ells formessin part. Però mira, han tingut mala sort i els ha tocat  ocupar un lloc en aquesta societat del segle XXI i en un continent, on malgrat moltes mancances, encara es pot discrepar del poder.

Parlen de sentir-se pressionats. Doncs molt fàcil, no haver posat la querella contra el 9 N.

Parlen de la independència judicial. Doncs que la demostrin. De moments els fets els hi van en contra, i no per la querella del 9 N, si no per tota una sèrie de comportament que a qualsevol país faria caure la cara de vergonya (militància política del President del Constitucional, jutges designats pel cas Gürtel, etc...).

I en quan als fiscals només cal repassar la història dels esdeveniments des de la nit del 9 N i s’arriba a la conclusió de que han actuat, donat que es un estament jeràrquic, per ordre del ministre de justícia, o sigui, del govern del PP. Cal recordar que el aleshores fiscal general, Eduardo Torres Dulce, després de veure’s obligat a posar la querella va dimitir.

En definitiva, si tenen picor que es gratin. Nosaltres portem molts anys fent-ho.