El Nan

El Nan
El Nan

dimecres, 16 de febrer del 2011

De dignitat i agressions

Potser si més gent actués com ho va fer l’entrenador del Girona F.C., en Raül Agné, a Osca l’altra dia, ens aniria més bé. Són masses anys de buscar punts d’enteniment amb Espanya, de intentar fer pedagogia del que és Catalunya més enllà de l’Ebre, de calibrar el to de les paraules per no molestar, en definitiva d’anar a remolc. Ja fa temps que es van donar compte que els hi sortia gratis el fotre canya a Catalunya. Han anat tensant la corda i com que aquí, qui ho havia de fer no deia res perquè no s’enfadessin, doncs anàvem acotant el cap.

Gestos com el d’Agné dignifiquen la persona i Catalunya, tot hi que ell és aragonès, de la Franja. No ens podem deixar trepitjar més. S’ha de plantar cara. La societat civil ja ha donat diverses passes. Que han fet els polítics catalans?. Són els primers en apuntar-se a la capçalera de qualsevol manifestació però es van diluint pel camí, i al final res. Per una cosa o per l’altre sempre diuen que “ara no és el moment”. Doncs amb la que està caient ja em diran quan és el moment.

No estem parlant de violència, senzillament d’actuar, de fer la nostra sense pensar en el que diran o en si els hi agrada a no. S’ha demostrat que fem el que fem no els hi agradarà. Doncs que ens enviïn la cavalleria si tanta raó tenen.

El que esta clar és que s’ha de prendre l’iniciativa i quan una societat pren o dona a entendre accions que el seu govern no recolza, alguna cosa està fallant.