El PSOE de Catalunya (que no el PSC, que va deixar d’existir ja fa anys) ha tornat a votar segons les directrius de Madrid, en contra de que l’Estat Espanyol pagui a Catalunya el que l'hi deu, no el que l’hi correspon, que això és una altra cosa.
Quan tots els partits del Parlament Català s’han unit per exigir aquest deute, inclòs el PP –que no se sap si hages fet el mateix si tingués el govern a Madrid- els socialistes de Catalunya han votat al contrari. Després diran que no entenen el que passa amb els resultats de les eleccions que s’apropen. Doncs si ells no ho saben que s’ho facin mirar.
L’única manera d’entendre aquesta submissió al que diguin de Madrid només es pot comprendre per la por a la pèrdua d’una cadira en la que seuen des de fa molts anys, amb el problema que això comporta, especialment per aquells que no s’han assegut mai a cap altra.
De totes maneres, molts veuen que la poltrona ja està perduda, i no per les ordres de Madrid, si no pel resultat electoral, que en part és el resultat de la seva actuació. S’ha acabat el nadar entre dues aigües. És hora de definir-se, i s’està amb Catalunya o amb Espanya. El polític que no entengui això que vagi buscant feina. S’ha estirat massa de la corda i aquesta ja no dona més. Però cal una última estrebada per acabar de trencar-la, i fets com aquest hi ajuden. Socialistes de Catalunya, voteu contra els interessos del país que us ha d’escollir, potser quan perdeu la cadira la seu central del PSOE us ho agrairà amb un copet a l’espatlla.
Ah, i al senyor Vallès, coordinador dels diputats i senadors del PSOE i expert en la més fina demagògia goebbeliana, només cal dir-li que segueixi així. Quan més intenta donar la culpa als altres més es desqualifica. La gent l’únic que veu és que no ens paguen el que ens deuen i a sobra hi ha polítics que ho troben correcte.
Sr. Vallès, amb un estat propi això no passaria, clar que vostè, al igual que molts altres polítics s’haurien de guanyar la vida treballant.
Quan tots els partits del Parlament Català s’han unit per exigir aquest deute, inclòs el PP –que no se sap si hages fet el mateix si tingués el govern a Madrid- els socialistes de Catalunya han votat al contrari. Després diran que no entenen el que passa amb els resultats de les eleccions que s’apropen. Doncs si ells no ho saben que s’ho facin mirar.
L’única manera d’entendre aquesta submissió al que diguin de Madrid només es pot comprendre per la por a la pèrdua d’una cadira en la que seuen des de fa molts anys, amb el problema que això comporta, especialment per aquells que no s’han assegut mai a cap altra.
De totes maneres, molts veuen que la poltrona ja està perduda, i no per les ordres de Madrid, si no pel resultat electoral, que en part és el resultat de la seva actuació. S’ha acabat el nadar entre dues aigües. És hora de definir-se, i s’està amb Catalunya o amb Espanya. El polític que no entengui això que vagi buscant feina. S’ha estirat massa de la corda i aquesta ja no dona més. Però cal una última estrebada per acabar de trencar-la, i fets com aquest hi ajuden. Socialistes de Catalunya, voteu contra els interessos del país que us ha d’escollir, potser quan perdeu la cadira la seu central del PSOE us ho agrairà amb un copet a l’espatlla.
Ah, i al senyor Vallès, coordinador dels diputats i senadors del PSOE i expert en la més fina demagògia goebbeliana, només cal dir-li que segueixi així. Quan més intenta donar la culpa als altres més es desqualifica. La gent l’únic que veu és que no ens paguen el que ens deuen i a sobra hi ha polítics que ho troben correcte.
Sr. Vallès, amb un estat propi això no passaria, clar que vostè, al igual que molts altres polítics s’haurien de guanyar la vida treballant.
