Amb 500 anys de colonialisme per tot el món Espanya encara no ha aprés a tractar amb les nacions envaïdes. Primer van ser els pobles d’Amèrica, després a Àsia i Oceania, i més tard a Àfrica. Al marge d’algunes petites possessions que van ser venudes a altres països, el gros de l’imperi espanyol es va alliberar de la metròpolis per la força.
L’actitud espanyola d’imposició violenta de la llengua, les costums, les lleis i també la fe catòlica, va anar alimentant una llavor d’odi contra tot allò que venia d’Espanya. Uns abans i altres després es van anar alliberant del opressor. Les possessions africanes van ser les últimes a aconseguir-ho, i Espanya es va quedar sola, pobra i plorant per les terres perdudes. Encara són molts els que no entenen per què se’ls va fer fora. Com és que no els volien si havien portat la cultura, la llengua i la fe?. Doncs molt senzill, per què van anular la seva, la cultura que ells havien après dels seus avantpassats.
Doncs aquí estem, 500 anys després i tot segueix igual. El Tribunal Constitucional dictaminant contra l’Estatut de Catalunya, encara que aquest ha estat aprovat pel poble en referèndum, sentències contra la llengua i l’ensenyament en català i aranès per tal d’imposar l’espanyol, i d’altres. Per sort ara no ho poden fer per la força de les armes, però tenen totes les lleis fetes a la seva mida, i si no les interpreten així.
Ara, això si, 21.000 milions d’euros que cada any Espanya ens fot a Catalunya mentre tot el seu poder mediàtic ens insulta i difama amb mentides. Al PP perquè li dona vots el clima anticatalà que ha creat, i al PSOE perquè esta acollonit pels resultats electoral i té por de defensar-nos, encara que ells saben que sempre que han guanyat ha estat pels resultats que han tret a Catalunya.
Som molts els que esperem treure’ns de sobre aquesta rèmora que és Espanya com al seu dia van fer les velles colònies. Els segles han passat però els fets són els mateixos i les actituds intolerants contra tot allò que no sigui la llengua i cultura del “Imperio” és alguna cosa que no els hi cap al cap.
Després de tants anys encara hi ha polítics catalans que volen entendre’s amb els espanyols. Que no ho veuen que són ells els que no volen? Quanta merda més ens han de tirar a sobre per donar un cop de timó a la situació? Quina por fa posar les coses clares sobre la taula i dir “o caixa o faixa”? Emulant l’entranyable Quimet del Real Club Deportiu Espanyol, “si jo manés, a palau hi hauria menys canapès, però hi hauria més collons”
