Potser un any enrere hagués pensat que la vaga dels treballadors de TMB durant el Mobile World Congres era una bogeria, però l’evolució de la situació durant aquest últims mesos i veien el que pot arribar, crec, no només que estan en el seu dret, si no que aquestes són les actuacions que fan falta per defensar-nos del abusos de la classe dirigent financera recolzada pels polítics. De res serveix que es tallin carreteres o carrers, o que uns quants milers de persones es manifestin davant del Parlament o en una plaça. Això als polítics no els preocupa gens. Ells, si fa falta es desplacen en helicòpters que a sobre paguem nosaltres. És per això que s’ha de picar allà on fa mal, i aquesta vegada crec que els treballadors de TMB l’han encertat.
Quan se’ns apugen els impostos, s’encareixen els serveis bàsics, i ens retallen el sou, i la sanitat, i l’educació, i els serveis socials, i s’abarateix l’acomiadament, als polítics no els preocupa si es pot o no pagar l’hipoteca o senzillament menjar calent cada dia. Es per això que considero plenament en el seu dret, als treballadors que volen fer vaga els dies de l’esmentat congrés.
Diuen que aquesta no es la manera de sortir de la crisi. Una crisi que no han generat els treballadors. La gent comença a estar molt farta de tota aquesta historia. S’ha arribat a un punt que potser perquè les coses s’arreglin cal acabar d’espatllar-les del tot.
