La setmana passada, arran de la sentència de Sortu, el
Suprem era un tribunal desprestigiat que estava venut als interessos polítics,
avui, després de dictar un altra sentència contra la llengua catalana, aquest
grup de jutges, segons la caverna espanyola, té més raó que un sant.
No sé fins quan hem d’aguantar totes aquestes collonades,
però escoltant les declaracions que el portaveu del govern català, el senyor Homs,
a fet a RAC 1, crec que en tenint per estona. Per la seva part, la consellera d’educació
diu que no farà cas de la sentència, però que el mànec de la paella el tenen a
Madrid. Doncs fem el que sigui per que això no sigui així, i això només té un
nom: Independència.
D’altra banda el president d’Extremadura diu que té por del
pacte fiscal català i que esta cansat de la falta de solidaritat dels catalans.
No m’estranya, porten 36 anys vivin de nosaltres.
En el fons reconec que aquestes situacions cada dia m’agraden
més. Són les que ajuden a fer massa crítica per la independència. Ara només
falta que el coratge de molts dels nostres polítics superi els seus interessos
personals o de partit i es decideixin a fer un pas endavant. Fins aleshores, ni
puto cas d’aquest tipus de sentències. I que peti per on peti.
Algú va comparar Espanya i Catalunya amb un matrimoni, doncs,
aquí es podria aplicar aquella vella definició: “un matrimoni és la unió de dos
persones que s’ajunten per solucionar problemes que per separat no tindrien”. Doncs això.
