Avui es debatia al congrés espanyol una proposició de llei
per vetar les xiulades, i altres actes, en contra de l’himne d’Espanya, la
bandera o institucions com la monarquia. Al final, el PP valencià, que és qui
ha tingut la idea, s’ha fet endarrere. Segurament s’ha donat compte de la
ridiculesa de la qüestió.
Al marge del tema de la llibertat d’expressió i de que ja
coneixem el tarannà democràtic del PP, i amb això no es queden sols,
particularment crec que hagés estat molt bo el que s’aprovés una llei com
aquesta. Imagineu-vos un estadi de futbol ple amb 80.000 persones totes
xiulant. Que hagessin fet,
identificar-les a totes? Quantes pàgines ompliria la premsa estrangera.
Que dirien els telenotícies d’allà. D’altra banda, no cal xiular per demostrar
el rebuig a alguna cosa. Existeixen molts gestos, i fins i tot cançons que
segur que omplirien buits legals de qualsevol llei.
Són molts anys junts i patint les seves normes. És per això
que saben que com que no tenen arguments per fer-ho d’un altra manera s’han de
treure lleis de la màniga, per comptes d’intentar solucionar el per què de les
xiulades. És el mateix cas d’un malalt que té una infecció que li provoca febre
i el metge nomes li dona un antitèrmic en comptes d’un antibiòtic. O sigui,
soluciona la simptomatologia però no la causa.
De totes maneres, les lleis “poden manar sobre la manera de
fer de les persones, no sobre els seus sentiments”, tal i com explica el capità
Renault al major Strasser a la pel·lícula Casablanca.
