Estava mig endormiscat al sofà de casa gaudint de la dolça
sensació que produeix el veure les noticies de la tele després de dinar, quan a
la pantalla va parèixer una imatge desenfocada, descolorida, com si fos dels
anys 50 del segle passat. Era una imatge grotesca, com la caricatura d’un
esperpent, com un bust parlant, rígid i el que només se l’hi movia el llavi
inferior sota un bigoti quasi hitlerià. Amb una veu d’ultratomba no parava de
parlar de la unitat d’Espanya i amenaçava, amb tots els mals, a aquells que intentessin
el seu trencament.
De sobte em vaig despertar i, tot donant-me mitja volta, li
vaig comentar a la meva companya el mal son que havia tingut. “No ho has somiat.
És que han passat unes imatges de l’Aznar”, em va comentar ella.
Vaig continuar dormint. Per molt que insultin o amenacin
aquesta gent ja fa molt temps que no em treu la son.
