No sé de que s’estranyen els dirigents europeus quan, com ha
resultat d’unes eleccions, surten partits com el de l’italià Bepe Grillo i
d’altres curiositats. Tenint en compte com tractant a la gent, amb retallades,
austeritat, rescats que han de pagar els que no tenen cap culpa mentre no es
para d’abocar diners als bancs, etc..., no em vindria de nou que en unes
eleccions properes, algú que es presentés tocant un pito i amb un embut per
barret, aconseguís un èxit aclaparador.
El cas de Xipre ha estat l’última gota vessada en aquest got
que es va omplint i que algun dia ha d’esclatar.
El robatori que proposa la UE als xipriotes no és res més
que una demostració més de la seva incapacitat per solucionar els problemes que
ells mateixos, amb la connivència dels governs estatals, han anat teixint.
Diuen que és que hem allargat més el braç que la màniga, no
senyors, els que han fet això són els dirigents polítics de tots els àmbits que
ara es troben agafats pels collons pel sistema financer i ho volen fer pagar al
poble.
Com volen que la gent confiï en ells i en Europa?