Com era d’esperar, a poc de saber-se la data i les preguntes
de la consulta per al Dret a Decidir, els mitjans i polítics de costum han
començat a vomitar bilis. Això ja ho sabiem, el que no sé és per què estan tant
nerviosos si tots acaben dient que la consulta no es farà. Clar que tampoc
esperaven que els partits catalans es posessin d’acord amb quina havia de ser
la pregunta.
Un altre motiu que els preocupa és la “falta de democràcia
dels polítics catalans que volen aixeca
una frontera amb els espanyols i trencar la convivència a Catalunya”. Primer,
que hi ha més demòcrata que preguntar a la gent que vol ser i ha on vol anar.
Segon, segurament si durant tants segles de domini espanyol la seva actitud hagés
estat un altra vers Catalunya, ara no tindrien aquest problema.
Personalment crec que aquest problema el tenen més ells que
nosaltres. Poden no donar permís per fer el referèndum, poden apel·lar al
Tribunal Constitucional (nomenat per ells), poden fer el que vulguin per impedir
que la gent s’expressi lliurament, però que desprès no s’estranyin quan, veien
que no es pot votar, s’acabi declarant la independència unilateralment. Deixant
votar potser tinguin alguna possibilitat.
I per als d’aquí una pregunta: Que significa
exactament ser un estat sense independència? Continuar lligats a Espanya? No
gràcies, ja n’hem tingut prou.
