Ara si que anem bé

S’ha acabat el pont. Els cinc dies de festa que tanta gent esperava. Clar que per alguns ha estat millor que per a altres. Els que han tingut que passar dos dies als aeroports no deuen estar massa contents, però tanmateix es pot dir que potser alguna cosa ha canviat. La declaració de l’estat d’alarma (abans de la època democràtica es deia excepció), jo no l’havia viscut des de molt petit i la recordo com quelcom poc saludable. En canvi aquesta vegada sembla que ha estat per agafar el bon camí.


No és gens habitual que un govern socialista declari aquestes situacions, i menys estant al seu front una persona que ens te acostumats a que mai passa res de dolent. Però clar, s’ha arribat a un moment que se li deuen haver inflat els pebrots, encara que no es pot assegurar si amb ell o al seu vicepresident. El cas és que no podia ser que uns pocs amb sous privilegiats aturessin el país passant-se pel forro els desitjos o necessitats de més de 600.000 persones. Masses vegades petits col•lectius professionals fan anar de corcoll a una gran majoria de la societat.

Bé, i ara què? Els controladors diuen que no els pot jutjar un tribunal civil, ja que estan militaritzats. Doncs bé, que en posin un de militar. El delicte de sedició, un dels que se’ls acusa, és molt greu dins d’aquest estament. I n’hi ha d’altres, com l’abandonament del lloc de treball. Segur que a qualsevol de nosaltres si deixem la feina sense donar cap explicació, el més probable és que ens fotin al carrer i sense indemnització.

És d’esperar que el que per una vegada ha començat bé per part del govern, no acabi malament. I amb això vull dir que no acabi com la invasió de pistes del 2006, que es va tancar amb una miserable indemnització de 250 € per persona. Els que no la van acceptar per considerar que les seves pèrdues havien estat molt superiors, i van denunciar el fet al jutjat, no han cobrat res. Tampoc em val que es declari AENA responsable civil subsidiari, el que voldria dir que ens costaria calés a tots nosaltres i només faltaria això.

L’actitud d’aquest col•lectiu l’ha desprestigiat davant de l’opinió pública. Ara ja poden venir demanant disculpes i dient que potser no s’havia d’haver arribat a aquest extrem. Encara que part de culpa sigui del govern, o millor dit dels governs dels últims anys, els controladors han perdut tota credibilitat sobre la seva possible part de raó.