Algú pot dir quina diferència hi ha entre el cas de Liu Xiaobo i Julian Assange, al marge de que al primer li han concedit el Premi Nobel de la Pau? L’intent de silenciar-los, per part de dues de les potencies del planeta, només fa que demostrar la hipocresia dels Estats Units, ja que per part de la Xina ja sabem com les gasta amb els que no estan d’acord amb el seu regim.
Els Estats Units, que moltes vegades s’han volgut fer passar com a paladins de la democràcia, intenta superar les seves mancances en seguretat i la ineptitud dels seus funcionaris encarregats de guardar-la, carregant-li el mort al senyor Assange. Aquest extens país, en el que els seus governants es creuen en poder de la veritat absoluta i encomanats per Deu per salvar al món de tot mal, ja fa temps que està malalt. Tenen una malaltia difícil de curar, especialment des del 11 de setembre del 2001. És una malaltia per a la que no hi ha pastilles ni xarops, però que ells volem solucionar posant supositoris als altres.
Qui es pensés que la diplomàcia no és bassa en un garbuix d’hipocresia i mentides anava molt equivocat. Dir que Assange està perseguit per que posa en perill la seguretat dels Estat Units és com culpar al sistema educatiu perquè algú no va acabar els estudis.
Des d’aquell fatídic setembre, les autoritats saben que en qualsevol moment poden tornar a ser víctimes d’actes terroristes. No n’hi ha prou en posar controls als aeroports i les fronteres, ni en preguntar als turistes, abans d’entrar al país, si tenen intenció de fer mal a les institucions nord-americanes, a vegades n’hi ha prou en no immiscir-se allà on no et demanen.
El Nan
El Nan
