Hi ha ocasions en que certes idees, que a primera vista poden semblar interessants i amb una certa lògica, quan s’intenten estirar fins al seu màxim exponent s’acaben convertint en esperpèntiques. Això és el que passa amb els medicament genèrics. No hi ha dubte que la idea inicial no és dolenta. Quan un principi actiu acaba la seva patent, que acostuma a ser de 10 anys, qualsevol laboratori pot fabricar aquesta substància, donant per entès que serà més barata. A grans trets això és el que diu la Llei del Medicament que inclou el tot el que fa referència a les Especialitats Farmacèutiques Genèriques (EFG).
Deixant al marge aspectes tècnics com el de la biodisponibilitat, els excipients utilitzats o la mateixa composició de la gelatina de les capsules o dels recobriments entèrics, no deixa de sorprendre el tema del preu.
Ja fa anys que el Ministeri de Sanitat va introduir els anomenats preus de referència. Aquest marquen el màxim que pot valdre una EFG. Això va obligar a que les marques que havien perdut la patent es posessin al mateix nivell que les EFG. Fins aquí tot bé, però la paradoxa apareix quan, esgrimint un malentès progressisme, als metges se’ls obliga a receptar EFG en contra de la marca, sense tenir en compte que en l’actualitat hi ha marques que son més barates que algunes EFG.
El metge això ja ho sap però no diu res, ja que una part de la seva percepció econòmica està bassada en el percentatge de receptes que fa de EFG, i d’altra banda, si la seva plaça es interina potser que no se li renovi el contracte en cas de no seguir les directrius marcades.
Doncs tot això, que molta gent del carrer fa temps que sap, ara resulta que representa un problema per poder assolir els objectius d’estalvi que s’han marcat per la sanitat catalana. Tot i comptar amb Directors d’Hospitals, Gerents Sanitaris, Farmacòlegs més o menys il•luminats i tota una plèiade de càrrecs, ara s’han donat compta de que s’han de canviar algunes directrius, en el apartat de la compra de medicaments, per poder estalviar. Així és com ho va dir el Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Boi Ruiz, ahir al matí, en una emissora catalana. Ha costat, però mai és tard.
Això no acaba aquí. Continuarem parlant dels genèrics.
