Aclarit el titular, tothom sap que la política i la demagògia van de la ma, però l’exemple que va mostrar la ministra de sanitat espanyola, Leire Pajin, l’altra dia, es digne de figurar en el Guinnes d’aquesta modalitat.
Dir que no entén que la Generalitat hagi rebaixat l’impost de successions quan es veu obligada a retallar la sanitat, és una píndola més d’aquest estil de fer política que pretenen que ens empassem alguns dirigents.
En primer lloc la ministra parla d’un impost que a la resta de comunitats ja fa temps que es va eliminar. En segon lloc la retallada ha estat imposada per el seu partit, des de Madrid, amb la intenció de salvar les comptes de l’estat espanyol. Tercer, si Catalunya no tingués l’espoli a que ens obliga Espanya (21.000 milions d’euros a l’any) potser no hagés fet falta aquest reajustament de la sanitat pública. I quart, si la ministra està tant preocupada per la salut dels catalans perquè no pressiona al seu cap, ZP, perquè pagui els 1.450 milions d’euros que ens deu aquest any del fons de competitivitat.
Sra. Pajin, ja sabem que els càrrecs de partit, i el de ministre ho és, comporten uns vassallatges. Ja ho va dir un antic membre del PSOE fa anys. “El que se mueva no saldrá en la foto”, va exclamar el que és considerat com un dels pares de la democràcia moderna a Espanya, que per cert, més tard va haver de dimitir per tràfic d’influències. O sigui, senyora ministre, per mantenir-se en el càrrec no faci anar tant els llavis perquè se li veu molt el morro.
Dir que no entén que la Generalitat hagi rebaixat l’impost de successions quan es veu obligada a retallar la sanitat, és una píndola més d’aquest estil de fer política que pretenen que ens empassem alguns dirigents.
En primer lloc la ministra parla d’un impost que a la resta de comunitats ja fa temps que es va eliminar. En segon lloc la retallada ha estat imposada per el seu partit, des de Madrid, amb la intenció de salvar les comptes de l’estat espanyol. Tercer, si Catalunya no tingués l’espoli a que ens obliga Espanya (21.000 milions d’euros a l’any) potser no hagés fet falta aquest reajustament de la sanitat pública. I quart, si la ministra està tant preocupada per la salut dels catalans perquè no pressiona al seu cap, ZP, perquè pagui els 1.450 milions d’euros que ens deu aquest any del fons de competitivitat.
Sra. Pajin, ja sabem que els càrrecs de partit, i el de ministre ho és, comporten uns vassallatges. Ja ho va dir un antic membre del PSOE fa anys. “El que se mueva no saldrá en la foto”, va exclamar el que és considerat com un dels pares de la democràcia moderna a Espanya, que per cert, més tard va haver de dimitir per tràfic d’influències. O sigui, senyora ministre, per mantenir-se en el càrrec no faci anar tant els llavis perquè se li veu molt el morro.
