Era d’esperar que la reunió de la Comissió Estat-Generalitat acabés amb els resultats en que ha acabat, o sigui pràcticament res, tenint en compte qui era el cap de la delegació catalana.
El senyor Duran Lleida no pot arriscar el seu futur plantejant temes polèmics al govern espanyol. Mani el PSOE o el PP ell sempre ha nedat i guardat la roba mentre esta a l‘aguait d’un possible ministeri.
Ja abans de començar les negociacions va fer saber que no se’n esperesin gran coses. Com es veu la mentalitat ja era de guanyador i que anava amb ganes de “cargolar” als de Madrid. Més tard va desautoritzar la petició que feia el conseller Mas-Colell en el sentit de reclamar una part dels beneficis de la privatització de l’aeroport del Prat.
Del senyor Duran Lleida també son conegudes les seves diferencies amb Oriol Pujol perquè el troba massa independentista. Tema, aquest de la independència, que sempre li ha vingut gros. No fa gaire va dir que “plantejar la independència dividia la societat”. O sigui que el que ara tenint no la divideix, segons ell. Amb això queda patent que el senyor Duran Lleida prefereix estar sota l’espoli espanyol, a l’espera del seu possible ministeri, que no pas treballar per aconseguir millores per Catalunya.
Un altre tema son les seves declaracions sobre l’afer Camps, el ja ex-president valencià, també dignes d’un violinista.
Senyor Duran, ja fa anys que se li veu el llautó, i faria be de no anar donant lliçons de com s’han de fer les coses. Vostè, que no és exemple de res, si no tot el contrari, faci el que vulgui, que la gent ja sap el que li convé.
Potser per això i algunes coses més, ja fa anys que UDC ha tocat sostre electoral.
