De cap manera es poden justificar les agressions als polítics com les que fa unes setmanes va haver-hi a l’entrada del Parlament de Catalunya, o la de fa uns dies a l’alcalde de Girona. Qualsevol tipus de violència està fora del marc democràtic. De totes maneres, s’ha de tenir en compte que l’actual situació social pot comportar moments de pèrdua de control en aquella gent que veu que ho està perdent tot i que el futur està ennegrit per uns núvols de tempesta que potser l’acabin ofegant.
Quan l’índex d’atur juvenil està per sobre del 45 %, quan t’han rebaixat el sou o s’ha perdut la feina, quan la prestació de l’atur s’ha acabat i les ajudes socials no arriben, quan vas al metge i, a sobre d’esperar-te més, veus que et recepten medicaments que encara que diuen que van igual de bé no és així, o que per qualsevol visita al especialista o intervenció t’has d’aguantar varis mesos, quan no pots pagar l’hipoteca i el banc et pren la casa però has de continuar pagant, etc..., no m’estranya que a algú si li giri la neurona.
Quan per altra banda veus que els bancs cada any augmenten els beneficis, que se’ls ajuda amb diner públic, que les gran fortunes s’escapen de tributar de manera proporcional al que tributa un treballador, que l’elit financera cada vegada cargola més als polítics perquè legislin al seu favor, que aquest legisladors, a la que es toca el tema de reducció dels seus privilegis posen el crit al cel, etc... i que en definitiva l’únic que fan es, parlant clar, donar pel sac als de baix amb més i més retallades per acontentar als de dalt, no és d’estanyar que a algú se li pugi afluixar la llengua o la mà.
La història està plena d’exemples de que al poble se’l pot ofegar fins a un cert límit, passat aquest es lluita per la supervivència i alhora l’espai de la raó juga un paper insignificant.
Hem començat a veure com, en alguns casos, el poble s’enfronta a l’autoritat democràtica. També s’han vist com les accions dels grup antidesnonament han frenat accions judicials. La desesperació porta a perdre el respecta a l’autoritat quan aquesta es percep injusta. I això no ha fet més que començar.
Si la situació continua igual o pitjor, cosa que sembla que serà així, recomanaria que els polítics es compressin una gorra de cop.
