La nova norma que vol imposar el govern espanyol, d’acord amb els consellers de salut de les autonomies, respecte a l’obligatorietat de l’ús de medicaments genèrics, al marge d’incidir en la llibertat professional del metge, atenta sobre els drets del malalt.
Els malats tenen dret a que se’ls tracti de la millor manera possible i no amb fàrmacs que moltes vegades comporten problemes, la majoria lleus, però que en algunes ocasions poden reportar importants molèsties al pacient.
En primer lloc ha de quedar clar que, per molt que es digui, els medicaments genèrics no són com els de “marca”. La pròpia llei els hi permet desviacions que els fa diferents dels originals. En alguns casos això és fàcilment comprovable (intenteu desfer en aigua un comprimit de Ibuprofé de marca i un de genèric). Doncs a l’estomac passa el mateix.
Al marge de la solubilitat, altres raons son els excipients o la biodisponibilitat del fàrmac que la llei permet que sigui fins a un 20 % menor que en l’original. Però existeix un altre problema que es dona en aquells tractaments en que hi ha un petit rang de dosificació. O sigui, es pot arribar a tractar una infecció quan al malalt se li prescriu 1000 mgrs d’un antibiòtic encara que realment en prengui 800, però no acostuma a passar el mateix quan un epilèptic ha de prendre 4 mgrs d’un antiepilèptic i en realitat n’està rebent 3. La descompensació acostuma a portar problemes pels pacients i pels familiars i això repercuteix en la vida social i laboral dels afectats. Baixes laborals, possibles ingressos hospitalaris, noves visites a l’especialista, etc... Tot això va encarint el procés fins al punt de que diversos estudis de cost-benefici publicats en prestigioses revistes han posat de manifest que la factura sanitària es pot multiplicar per deu o més (article, article 2), i això també ho paga l’estat.
Aquest exemple es pot estendre a moltes altres patologies. Per exemple, dins del camp de la psiquiatria, molts metges que tractaven als seus pacients depressius amb fluoxetina de marca i s’han vist obligats a passar al mateix principi actiu genèric, han hagut de pujar la dosificació davant de les queixes dels malalts. O sigui, que on és l’estalvi? Si es té en compte que la fluoxetina de marca està al mateix preu que el genèric.
Si el que es descompensa és un depressiu que s’acaba suïcidant sempre diran que això son coses que passen, però quan un malalt esquizofrènic es descompensi, per què li hagin canviat la medicació a un genèric, i provoqui algun disbarat amb víctimes, qui serà el responsable?
Amb aquesta política pretenen estalviar 2.400 milions d’euros, però no sé si han tingut en compte l’increment de subsidis d’atur que hauran de pagar. Farmaindustria ja ha dit que perillen uns 25.000 llocs de treball. Clar que això als responsables de sanitat no els deu preocupar gens. Ells hauran baixat la factura de farmàcia. El tema dels parats depèn d’un altre ministeri. Ja s’arreglarà, deuen dir.
I això no és tot, la investigació també se’n ressentirà. Al final els laboratoris diran: que investigui l’Estat, de la mateixa manera que es deixarà de col·laborar amb el congressos mèdics, que en definitiva qui els paga són les farmacèutiques amb col·laboració amb les societats mèdiques. També sabem que en el camp dels laboratoris farmacèutics hi ha de tot. S’ha tirat molta merda sobre d’ells i segur que en ocasions alguns se l’han merescut, però també s’ha de reconèixer que realitzant una tasca investigadora que mai podrà dur a terme l’Estat pels seus alts costos.
El món de l’industria farmacèutica ha canviat molt els últims 10 anys. La introducció de Codis Ètics i de Conducta, tant per part de Farmaindustria com de les mateixes empreses ha marcat unes directrius molt clares del que es pot fer i no es pot fer, i no només en el camp dels treballs clínics, si no també de la promoció i el marketing, però es continua putejant un sector primordial per la societat. Queda molt “progre” per alguns polític.
I per acabar una altra pregunta: Com és que sanitat, d’un mateix principi actiu genèric, permet més de 50 registres? Quin benefici en treu?
